Obre el menú principal

Puigmal

cim de la serralada dels Pirineus
Aquest article tracta sobre la muntanya entre Núria i Er. Vegeu-ne altres significats a «Puigmal (mitologia)».

El Puigmal (anomenat també Puigmal d'Er per contraposició al Puigmal de Llo i al Puigmal de Segre) és una muntanya del Pirineu Oriental (2.909,8[1] msnm) situada entre la comuna d'Er, a l'Alta Cerdanya, i el municipi de Queralbs, al Ripollès.

Infotaula de geografia físicaPuigmal
Puigmal Fontalba.jpg
Tipus Muntanya
Localitzat en l'àrea protegida Parc Natural les Capçaleres del Ter i del Freser
Ubicació
Continent Europa
Entitat territorial administrativaEr (Catalunya del Nord) i Queralbs (Ripollès)
 42° 23′ 00″ N, 2° 07′ 00″ E / 42.383333333333°N,2.1166666666667°E / 42.383333333333; 2.1166666666667
Serralada Pirineus
Dades i xifres
Prominència 1.331 m
Altitud 2.909 m
Creua Espanya i França
Material gres i lutita
Wąchock
Ruta normal Des del Santuari de Núria per la Coma de l'Embut
Modifica les dades a Wikidata

Està situat[2] entre els termes municipal de Queralbs, de la comarca del Ripollès i comunal d'Er, de la de l'Alta Cerdanya). S'alça com el més alt i occidental dels cims que configuren l'anomenada Gran Olla, que rodeja la Vall de Núria.

És la segona muntanya més alta, després del Carlit, del Pirineu Oriental.[3] Aquest cim està inclòs[4] al llistat dels 100 cims de la FEEC.

És un pic ample i arrodonit, i la seva ascensió és senzilla si les condicions climàtiques no són molt adverses. Al seu cim hi ha una creu de ferro forjat i una placa amb versos de Mossèn Cinto Verdaguer:

«De puig en puig pel coll de Finestrelles
s'enfilen del Puigmal a l'alta cima
tota la terra que el meu cor estima
des d'ací es veu en serres onejar
[5]».

RutesModifica

Ruta clàssicaModifica

Comença a Queralbs (1.236 m) des d'on s'agafa el Camí Vell o Camí dels Peregrins (GR-11) que, en aproximadament dues hores i mitja, ens conduirà fins al Santuari de Núria. El camí discorre zigzaguejant sobretot entre rouredes i amb un sotabosc de falgueres en les zones més humides. Ja més amunt, trobem torrents que discorren formant gorges entre grans parets rocoses. Si es prefereix també es pot agafar el cremallera de Núria, inaugurat el 1931.

Des del santuari, començarem un camí senzill en direcció oest travessant el bosc de Sant Gil, des d'on seguirem el curs del torrent endinsant-nos a la coma de l'Embut i arribant finalment a un pluviòmetre. A partir d'aquí el camí es torna més rocós, amb el pendent més pronunciat, i s'ha de superar una feixuga tartera. Un cop arribats a la creu del cim haurem fet pràcticament 1.000 metres de desnivell des del Santuari de Núria en unes dues hores. Tot baixant es pot contemplar la vall de Núria i, al fons de tot, entre comes i suaus pendents, el santuari de Núria, on destaca el seu estany.

Ruta des de FontalbaModifica

Des de Queralbs s'agafa la pista que porta a Fontalba (d'uns 11 km) Des d'allí se surt per una carena herbada fins al Cim de la Dou a uns 2.454 metres. Després d'una llarga aproximació en direcció nord-oest, a tocar el cim del Borrut, des d'allí cal resseguir la carena i enfilar amunt per un camí força pedregós. Finalment s'arriba al tram final de l'ascensió i es corona després d'unes dues hores.

Hi ha moltes rutes per escollir, i sobretot possibles variacions a l'hora d'ascendir. També hi ha la ruta que puja des d'Er per una pista, en certes zones pavimentada, fins als 2.200 metres. Un cop allí desapareixen els arbres i el camí enfila amb rampes dures i pedregoses que porten fins al cim.

Ruta des del Collet de les BarraquesModifica

 
Torrent de Noucreus, Vall Núria i Puigmal

Des de Planoles s'agafa una carretera que en 9 quilòmetres ens durà a 1.895 metres d'altitud, al Collet de les Barraques, tenim el Puigmal enfront nostre. Allà seguint el filat del bestiar (nord-oest) per la banda sud i carenejant entre el bosc, de seguida trobarem senyals de recorregut local (blancs-verds) que vénen de Planoles seguint el camí de Núria (amb senyals blancs-grocs) que continua, travessant el filat que seguim, nosaltres no el travessem i continuant arribarem a una clariana, estem a Roc Blanc, poc després sortirem del bosc al pla dels Ventolanesos. Davant nostre tenim la serra de la Vacarissa o d'Estremera que seguirem en direcció nord, passarem per la barraca del Teixidor, les pedres de la qual es varen fer servir per fer unes torretes per posar els detectors de vent, quan allí s'hi tiraven amb paravents, davant tenim una costa, que és el tros que més puja, passada aquesta ja és més planer, arribarem al Pas dels Lladres a 2.540 metres. Haurà estat 1h i mitja. Ara seguirem la pista cap a la nostra dreta, o ens enfilem pel tossal del Pas, voltant el tossal del Pas dels Lladres, travessarem les pistes d'esquí, que es muntaren fins al tossal el 2003. Quan s'acabi a tocar el Puig d'Er, continuarem per la carena i sense pèrdua fins a situar-nos davant l'última pujada (1 horeta), seguirem el camí passant pel Bressol, un pla just abans de fer el cim, tot seguint el senyals que ens acompanyen des de la sortida i en mitja hora serem a dalt. Hi haurem estat menys de 3 hores, havent fruït de les millors vistes, que hi ha de totes les pujades al Puigmal.

Altres rutesModifica

Com que és el cim més concorregut d'aquest sector dels Pirineus, hi ha nombroses rutes excursionistes a peu i amb raquetes de neu[6][7][8] que hi accedeixen, com es pot veure també en la nombrosa bibliografia que hi fa referència.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Becat, Joan. «57 - Er». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Figuera, Manel. Circuits d'alta muntanya pel Pirineu Oriental català: 25 itineraris per carenes del Canigó al Pedraforca. Valls: Cossetània Edicions, 2005 (Azimut, 66). ISBN 84-9791-077-X. 
  • Figuera, Manel. Excursions escollides per a raquetes de neu: 20 itineraris pel Berguedà, l'Alt Urgell i la Cerdanya. Valls: Cossetània Edicions, 2005 (Azimut, 75). ISBN 84-9791-140-7. 
  • Gel, Carles. 30 ascensions a peu per la Catalunya Nord. Valls: Cossetània Edicions, 2004 (Azimut, 64). ISBN 84-9791-055-9. 
  • López Miquel, Jordi. Sostres comarcals de Catalunya: Excursions als cims més alts de les 41 comarques. Valls: Cossetània Edicions, 2002 (Azimut, 36). ISBN 84-95684-94-2. 
  • Nuet i Badia, Josep. Núria-Puigmal-Cambradase: Guia d'excursions i travessies. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999. ISBN 84-96035-12-3. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Er». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Puigmal