Puntal (vaixell)

alçària interior del buc d'un vaixell des de la quilla fins la base de la coberta
No s'ha de confondre amb puntal.
Secció ideal del buc d’acer d’un vaixell. Indicant diverses mesures en castellà.

El puntal o l'alçada[1] d’un vaixell és una mesura que indica l’alçària interior del seu buc. Hi ha diferents versions sobre la definició de puntal i la forma de mesurar-lo.[2][3]

HistòriaModifica

Algunes descripcions de vaixells antics, indicant les dimensions principals d'una nau, parlen de: llarg, ample i alt. El concepte de puntal no era habitual, si existia en la ment dels usadors i constructors...[4]

Puntal com a element constructiuModifica

El terme puntal designa també una peça material: element resistent (de fusta o ferro) disposat verticalment dins un vaixell per sostenir els baus per llur part central. Hi pot haver diversos puntals en una nau particular.

  • En la construcció tradicional de fusta, un puntal reposava sobre la sobrequilla (antigament paramitjal) i la seva part superior sostenia una llata. La mesura d'un puntal tradicional retirava molt a l'alçària disponible en l'interior del vaixell.[3]

Puntal com a mesura d'un vaixellModifica

Segons un document de 1450, citat per Arcadi García i Sanz, el terme puntal (en el significat d'una mesura particular) és atestat per la primera vegada en català.[5]

Un contracte datat l'any 1465, per a la construcció d'una calavera a Barcelona, especifica un puntal de "VII palms menys I quart...".[6]

  • Cal recordar que:
1 gúa = 64,79 cm = 3 pams de gúa de 21,59 cm[7][8]

En castellà hi ha una definició (prou imprecisa) de 1611, de Tomé Cano.[9]

« “Puntal, es lo alto que haze la nao dende las cubiertas hasta el Plan”. »

UtilitatModifica

Un dels paràmetres més importants en un vaixell mercant és la capacitat de càrrega. Aquesta capacitat ha estat mesurada o avaluada en àmfores, salmes, bótes, tones de diverses mides,... El puntal d'una nau (mesurat d'una manera determinada, en cada cas) es fa servir en totes les fórmules de càlcul de l'arqueig o capacitat de càrrega teòrica de la nau esmentada.

Problemàtica realModifica

És impossible donar una definició senzilla de puntal que sigui vàlida en tots els casos. Hi ha molts tipus de vaixells i sistemes constructius molt diferents.

Variants de construccióModifica

Les diferents definicions de puntal són convencionals: s'estableixen per conveni. En alguns casos, les mesures reals per a cada sistema constructiu (i cada definició) són molt semblants. En altres exemples les diferències són molt grans.

Definició 1Modifica

La mesura del puntal com a element constructiu determina la distància que hi ha entre la part superior de la sobrequilla i la part inferior del bau (en la part central). El puntal, abans de muntar-se, és més llarg pel fet d'anar encaixat a la base i a la part superior.

Definició 2Modifica

El puntal és la distància vertical que hi ha entre la part superior de la sobrequilla (o el pla de sentina) i la part més baixa i interior de la coberta (situada a una banda). (Nota: aquesta definició és una de les més tradicionals i preferible a altres).

Definició 3Modifica

El puntal és la distància que hi ha entre la part superior del folre (llata més propera a la sobrequilla) i la part més baixa (i interior) de la coberta (situada a una banda).

Definició 4Modifica

En alguns diccionaris francesos (i en l'article corresponent de la Wiquipédia en francès) el puntal es defineix com la distància entre la part més baixa de la quilla i la part superior més baixa de la coberta.

  • Aquesta definició permet establir l'equivalència: puntal = calat + francbord.

Exemple de puntal en el càlcul de l'arqueigModifica

Una obra de 1751 explica de manera detallada (i relativament precisa i entenedora) de calcular l'arqueig d'una nau a partir del puntal, entre altres magnituds.[10]

ReferènciesModifica

  1. La terminologia de construcció naval i el seu origen: mediterrani / atlàntic, Marcel Pujol i Hamelink https://www.raco.cat/index.php/Drassana/article/view/106823
  2. DCVB: Puntal.
  3. 3,0 3,1 Cesareo Fernández Duro. La nao Santa María. Linkgua digital, 1 gener 2014, p. 34–. ISBN 978-84-9953-236-3. 
  4. Berenguer (de Puigpardines); Berenguer de Puigpardines Sumari d'Espanya per Berenguer de Puipardines. Universitat de València, 2000, p. 157–. ISBN 978-84-370-4254-1. 
  5. Arcadi García i Sanz. Història de la marina catalana. Ed. Aedos, 1977. ISBN 978-84-7003-161-8. 
  6. Martin Malcolm Elbl. The Portuguese Caravel and European Shipbuilding: Phases of Development and Diversity. UC Biblioteca Geral 1, 1985, p. 571–. GGKEY:PBC3SCAZ2NF. 
  7. Procés de construcció de vaixells medievals
  8. Arqueologia a la Drassana: l’evolució de l’edifici quan s’hi construïen galeres. Iñaki Moreno Expósito i Marcel Pujol i Hamelink.
  9. Tomé Cano. Arte para fabricar, fortificar, y apareiar naos de guerra, y merchante .... en casa de Luys Estupiñan, 1611. 
  10. Antonio Norberto Azpilcueta y Arburua. Explicacion, razon y fundamento de las practicas de las reglas del palmeo que deben saber los maestres, assi de los Navios del rey, como de particulares que navegan à Indias .... en la Imprenta de la calle de Cielos por Francisco Vicente Muñoz, 1751, p. 59–. 

Vegeu tambéModifica