Q'eqchi's
Els q'eqchi's (també kektxís) són una ètnia de cultura i llengua maia que viuen principalment als departaments d'Izabal, al sud d'El Petén, El Quiché, i al nord d'Alta Verapaz, a Guatemala, així com a alguns llogarets del districte de Toledo (Belize) i a les zones frontereres de Chiapas.
 Noies q'eqchi's de Belize | |
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
| Població total |  Guatemala 852.012 (2002)[1] Mèxic 1.248 (2010)[2] Belize 17.409 (2000) El Salvador 245 Hondures ? |
| Llengua | Q'eqchi', espanyol |
| Religió | Catolicisme, evangelisme religió tradicional |
| Grups relacionats | quitxés, achís, poqomchi's |
| Regions amb poblacions significatives | |
| Izabal, El Petén, El Quiché, Chiapas, Toledo. | |
Història
modificaAbans que els conqueridors espanyols envaïssin Guatemala en la dècada de 1520, els kektxís s'havien establert en el que ara són els departaments d'Alta Verapaz i Baja Verapaz. A mesura que van passar els segles va haver-hi una època de desplaçaments de terres, reassentaments, persecucions i migracions, i va donar lloc a una població més àmplia de la comunitat kektxí en altres regions de Guatemala (Izabal, El Petén i El Quiché), al sud de Belize (districte de Toledo), i un nombre menor al Salvador, Hondures i el sud de Mèxic (Chiapas i Campeche).[3]
Massacre de Panzós
modificaLa massacre de Panzós va ser un metrallament d'indígenes kektxíes perpetrat el 29 de maig de 1978 per membres de les Forces Armades de Guatemala, per ordres del president Kjell Eugenio Laugerud García (1930-2009). Van ser assassinats almenys 53 kektxís (entre homes, dones i nens), i almenys 47 van quedar ferits.
Religió
modificaLa religió és politeista, amb deïtats patrones de llocs naturals, tot i que es va barrejar amb el catolicisme per a formar un culte sincrètic on els sacerdots conviuen amb els curanderos (que barregen medicina i màgia) o ilonel, els vidents i els bruixots o aj tul, capaços de llançar encanteris. Aquests també s'encarreguen de preparar els morts per al seu viatge cap al més enllà després que la família envolti el cadàver de tot el que necessitarà a l'altra vida.
Referències
modifica- ↑ Guatemala Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
- ↑ Comisión Nacional para el Desarrollo de los Pueblos Indígenas (CDI) «Mames de Chiapas». CDI, 2006. Arxivat de l'original el 2015-12-08. [Consulta: 26 febrer 2009].
- ↑ Vegeu Kahn (2006, pàgs. 34-49), on descriu la història migracional dels kektxís i l'impuls que va empènyer aquests moviments. En particular consulteu les págs. 41 i 42.
Bibliografia
modifica
- Gordon, Raymond G., Jr. (ed.). Ethnologue: Languages of the World (online version). Fifteenth. Dallas, TX: SIL International, 2005. ISBN 1-55671-159-X. OCLC 60338097 [Consulta: 30 maig 2008].
- Kahn, Hilary E.. Seeing and Being Seen: The Q’eqchi’ Maya of Livingston, Guatemala, and Beyond. Austin: University of Texas Press, 2006. ISBN 978-0-292-71348-2. OCLC 68965681.
- Wilk, Richard. Household Ecology: Economic change and domestic life among the Kekchi Maya in Belize. DeKalb, IL: Northern Illinois University Press, 1997. ISBN 978-0-87580-575-7. OCLC 97031713.
- Wilson, Richard. Maya Resurgence in Guatemala: Q’eqchi’ Experiences. Norman: University of Oklahoma Press, 1995. ISBN 0-8061-2690-6. OCLC 31172908.