Qasr-i Xirin

Qasr-i Xirin (-Castell de Xirin- també coneguda com a Qasr-e Shirin (kurd: Qesri Shírín, قه‌سرشیرین, farsi قصرشيرين); també romanitzada com a Qaşr-e Shīrīn, Ghasr-ī-shīrīn, Ghasr-shīrīn, i Qasr-ī-Shīrīn) és una ciutat situada al Kurdistan, a la riba dreta del Hulwand Rud, prop de la muntanya Agh Dagh. Fou una destacada estació de caravanes però la vila moderna és poc important. Hi ha unes ruïnes sassànides molt importants.

Infotaula de geografia políticaQasr-i Xirin
قصرشيرين (fa) Modifica el valor a Wikidata
همایش هیئت های فعال در عرصه خدمت رسانی در قصر شیرین که به همت جامعه ایمانی مشعر برگزار گشت Iran-Qasr-e Shirin 01.jpg
Modifica el valor a Wikidata

EpònimShirin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
 34° 30′ 56″ N, 45° 34′ 45″ E / 34.5156°N,45.5792°E / 34.5156; 45.5792Coord.: 34° 30′ 56″ N, 45° 34′ 45″ E / 34.5156°N,45.5792°E / 34.5156; 45.5792
EstatIran
Provínciaprovíncia de Kermanxah
Xarestanxarestan de Qasr-i Xirin
BakhshCentral District (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total18.473 (2016) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Banyat perAlwand River (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altitud363 m Modifica el valor a Wikidata

La vila era de gran antiguitat. El castell-palau hi fou construït com a residència d'estiu pels sassànides; Xirin era una dona cristiana favortita del rei Cosroes II (560-628) i va agafar el seu nom; Xirin i l'arquitecte reial Farhad es van enamorar i aquest fet és important a la poesia lírica persa. Uns anys després, amb la conquesta àrab, el castell i palau no van tardar a quedar en ruïnes. Al-Yakubi ja esmenta les ruïnes el 891; el 956 els murs es van damnar seriosament en un terratrèmol.

Modernament les ruïnes foren explorades i descrites per Jacques de Morgan; a 5 km de l'antic castell-palau hi ha un altre palau sassànida conegut com a Hawsh Kuri (la Casa dels Cavalls).

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Qasr-i Xirin

J. de Morgan, Mission scientifique en Perse, París 1894-1905