Quítxua santiagueño

El quítxua santiagueño, o simplement "la quichua", és una subvarietat del quítxua meridional parlada a la província de Santiago del Estero i el sud-est de la província de Salta (Argentina).[1] A Santiago del Estero, s'estén només pels departaments de Figueroa, Robles, Sarmiento, San Martín, Silipica, Loreto, Atamisqui, Avellaneda, Salavina, Quebrachos, Mitre, Aguirre i part dels departaments de Moreno, Brigadier Juan Felipe Ibarra i General Taboada al llarg del río Salado del Norte.[2] La llengua també la coneixen a l'àrea metropolitana de Buenos Aires prop de seixanta mil persones emigrades,[3] així com 80.000-100.000 a la regió.[4]

Infotaula de llenguaQuítxua santiagueño
Arhintinap runasimin Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius170.000 Modifica el valor a Wikidata (2000 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deProvíncia de Salta, Buenos Aires, Província de Santiago del Estero i Província del Chaco Modifica el valor a Wikidata
EstatArgentina Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
quítxua
quítxua II
quítxua meridional Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3qus Modifica el valor a Wikidata
Glottologsant1432 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuequs Modifica el valor a Wikidata
UNESCO2303 Modifica el valor a Wikidata
IETFqus Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2919 Modifica el valor a Wikidata

És diferent del quítxua sudbolivià, però amb una similitud lexical del 81% amb aquest. Existeix una càtedra per al seu estudi i conservació en la Universitat Nacional de Santiago del Estero.

Temps verbals

modifica
Temps present
Pronom Arrel Desinència
Ñuqa muna ni
Qam muna nki
Pay muna n
Ñuqanchis muna nchis
Ñuqayku muna yku
Qamkuna muna nkichis
Paykuna muna nku
Temps passat
Pronom Arrel Suf. "ra" Desinència
Ñuqa muna ra ni
Qam muna ra nki
Pay muna ra n
Ñuqanchis muna ra nchis
Ñuqayku muna ra yku
Qamkuna muna ra nkichis
Paykuna muna ra nku
Temps futur
Pronom Arrel Desinència
Ñuqa muna saq
Qam muna nki
Pay muna nqa
Ñuqanchis muna sunchis
Ñuqayku muna saqku
Qamkuna muna nkichis
Paykuna muna nqanku

Números

modifica
Numeració
Número Quítxua
1 Suk
2 Iskay
3 Kimsa
4 Ta'a
5 Pichqa
6 Suqta
7 Qanchis
8 Pusaq
9 Isqun
10 Chunka
100 Pachaq
1.000 Waranqa
1.000.000 Hunu

Referències

modifica
  1. Leila Inés Albarracín, Jorge Ricardo Alderetes: La lengua quechua en el noroeste argentino: estado actual, enseñanza y promoción. In: Serafín M. Coronel-Molina, Linda L. Grabner-Coronel (Hrsg.): Lenguas e identidades en los Andes. Perspectivas ideológicas y culturales. Quito 2005, S. 137.
  2. Louisa R. Stark: History of the Quechua of Santiago del Estero. In: South American Indian Languages. Retrospect and Prospect. Austin TX 1985, S. 732 f.
  3. «Argentina - Status» (en inglés). [Consulta: 7 agost 2019].
  4. 700.000 personas mantienen vivas 15 lenguas indígenas en Argentina, sudamericarural.org, 4 d'abril de 2019

Enllaços externs

modifica