Ero e Leandro
Ero e Leandro ("Hero i Leandre") també coneguda per Qual ti reveggio, oh Dio (HWV 150), és una cantata en llengua italiana de George Frideric Händel. Fou composta el 1707 durant la seva estada a Roma. Està en italià, i el llibret es creu que és del Cardenal Pietro Ottoboni, un important mecenes de les arts a Itàlia.[1][2]
  | |
| Títol original | Hero and Leander |
|---|---|
| Forma musical | pintura |
| Compositor | Georg Friedrich Händel |
| Creació | c. 1604 |
| Gènere | cantata |
| Catalogació | Alle tot nu toe bekende schilderijen van Rubens (Vol. 1) (en)  44 |
| Estrena | |
| Estrena | 1707 |
  | |
És l'única de les cantates conegudes de Händel que, amb certesa raonable, se sap que va ser composta durant el patronatge del Cardenal Pietro Ottoboni. Händel va escriure moltes cantates per a ell i, a més d' Ero e Leandro, no es coneix prou bé quines altres ho són.[3] Fou publicada per primera vegada el 1999 com a part del Hallische Händel-Ausgabe, projecte per crear una edició completa de tot de les obres de Händel. Apareix a Georg Friedrich Händel. Kantaten mit Instrumenten, III: HWV 150, 165, 166, 170, 171, 173.[4]
Argument modifica
Es basa en el mite grec d'Hero i Leandre, i una soprano solista és la que fa el paper d'Ero.[2] Ero troba al seu amor, Leandro, que ha mort ofegat; desesperada, s'arrenca els cabells, rebutjant simbòlicament la bellesa que havia provocat la fascinació de Leander per ella (i, per tant, que provocà la seva mort), i després es suïcida ofegant-se també al mar.[3]
Anàlisi musical modifica
L'obra està escrita per a soprano sola (sense altres cantants), i una orquestra petita que consisteix en dos oboès, i dues seccions de corda: un concertino de violí solista i violoncel, i un concerto grosso amb dos violins, una viola, i baix continu.[5] A Ero e Leandro, els recitatius alternen amb les àries, fet habitual en les cantates però també en obres similars com en oratoris i òperes. Tanmateix, excepcionalment, Ero e Leandro acaba al final amb un recitatiu, en lloc d'una ària.[6][7]
Ero e Leandro és del primer període compositiu de Händel, quan quan havia anat a viure a Itàlia el 1706, i reemplaçava el seu estil germànic del seus inicis com a compositor per l'estil italià que utilitzaria a partir d'aquell moment.[8][9] La música d'Ero e Leandro seria reutilitzada per Händel en composicions posteriors: així la retrobem a la Sonata per a flauta dolça op. 1, núm. 2 i en el Utrecht Te Deum en l'ària "Vouchsafe, O Lord".[10][11] A Agrippina hi ha l'ària de la protagonista, "Non ho che cor amarti" que és una adaptació de "Se la morte no vorrà".[12]
Estructura modifica
- Qual ti reveggio, oh Dio (Recitatiu)
- Empio mare (Ària)
- Amor, che ascoso (Recitatiu)
- Se la morte non vorrà (Ària)
- Questi dalla mia fronte (Recitatiu)
- Si muora (Ària)
- Ecco, gelide labbra (Recitatiu)[13]
Referències modifica
- ↑ Donald Burrows (1997), The Cambridge Companion to Handel, Cambridge University Press,
- ↑ 2,0 2,1 GFHandel.com, G. F. Handel's Compositions HWV 101-200 Arxivat 2009-02-23 a Wayback Machine.
- ↑ 3,0 3,1 Ellen T. Harris (2001), Handel as Orpheus Harvard University Press, ISBN 0-674-01598-3, ISBN 978-0-674-01598-2, p. 50
- ↑ Harris, Ellen T (March 2001), "Kantaten mit Instrumenten, III: HWV 150, 165, 166, 170, 171, 173 (review)", in Notes 57: 3. pp. 736–37.
- ↑ Harris, Ellen T (March 2001), "Kantaten mit Instrumenten, III: HWV 150, 165, 166, 170, 171, 173 (review)", in Notes 57: 3. p. 737.
- ↑ Dean, Winton (1997), Humour with Human Commitment: Handel's "Agrippina".
- ↑ Ellen T. Harris (2001), Handel as Orpheus Harvard University Press, ISBN 0-674-01598-3, ISBN 978-0-674-01598-2, p. 54.
- ↑ Boyden et al, p. 56
- ↑ Dean, Winton (1980).
- ↑ Donald Burrows (1997), The Cambridge Companion to Handel, Cambridge University Press, ISBN 0-521-45613-4, ISBN 978-0-521-45613-5, pp. 188–89.
- ↑ Donald Burrows (2005), Handel and the English Chapel Royal, Oxford University Press, ISBN 0-19-816228-6, ISBN 978-0-19-816228-5, p. 89, footnote 43.
- ↑ Sawyer, John E Music and Letters, 80, 4, novembre 1999, pàg. 533-41. DOI: 10.1093/ml/80.4.531. JSTOR: 854988.Sawyer, John E Music and Letters, 80, 4, novembre 1999, pàg. 533-41. DOI: 10.1093/ml/80.4.531. JSTOR: 854988. (accés per subscripció).
- ↑ «Arkivmusic track listing». Arxivat de l'original el 2019-02-04. [Consulta: 19 juny 2019].