Quartet de corda núm. 8 (Beethoven)
El Quartet de corda núm. 8 en mi menor, op. 59 núm. 2, és el segon del cicle de tres quartets de corda de Ludwig van Beethoven, coneguts com a Quartets Razumovski. Formen part del període mitjà de la seva producció. Va aparèixer publicat el 1808.[1]
| Títol original | 8. Streichquartett (de)  |
|---|---|
| Forma musical | Quartet de corda |
| Tonalitat | Mi menor |
| Compositor | L. V. Beethoven |
| Llengua original | contingut no lingüístic |
| Creació | 1808 |
| Data de publicació | 1808 |
| Catalogació | Op. 59, núm. 2 |
| Part de | Quartets de corda op. 59 |
| Opus | 59, No. 2 |
  
| |
Estructura
modificaConsta de quatre moviments:
- Allegro, en compàs 6/8 i la tonalitat mi menor.
- Molto adagio (Si tratta questo pezzo con molto di sentimento), en compàs 4/4 i la tonalitat mi major.
- Allegretto (la segona secció té la indicació de Maggiore – Theme russe), en compàs 3/4, i mi menor - mi major - mi menor.
- Finale, Presto, en compàs 2/2 i la tonalitat de do major, però acaba en mi menor.
Segons Carl Czerny, el segon moviment del quartet li va venir a Beethoven quan contemplava el cel estrellat i estava meditant sobre l'harmonia de les esferes.[2]
El tema rus "Gloria al sol", de l'Allegretto, també va ser utilitzat per Modest Mússorgski a Borís Godunov, per Anton Arenski en el seu Quartet de corda núm. 2, en la menor, per Nikolai Rimski-Kórsakov en La núvia del tsar (1898) i per Serguei Rakhmàninov en Six Morceaux per a duet de piano, Op. 11 (1894). La melodia va ser utilitzada per Beethoven d'una manera poc amable. Segons Kerman, «sona com si el comte Razumovski no hagués tingut tacte en suggerir-li el tema i Beethoven l'enfonsa en la terra com una venjança». Molts oients troben aquesta secció del quartet bastant jocosa, especialment en contrast amb la part més prosaica, d'una mena d'exercici contrapuntístic que li precedeix (un altre exemple de Beethoven parodiant un exercici de contrapunt estudiantil es pot trobar en l'scherzo del Quartet de corda núm. 10, op. 74).
Referències
modifica- ↑ Grove, G. p. 244, and p.270 under the heading "Original Publisher.": "Bureau des Arts et d'Industrie of Schreyvogel & Co., Pesth, 1808."
- ↑ Thayer, A. W., rev i ed. Elliot Forbes. Thayer's Life of Beethoven. (2 vols.) Princeton: Princeton University Press. ISBN 0-691-09103-X
Bibliografia
modifica- Caryl Emerson, Robert Oldani. Modest Musorgsky and Boris Godunov: Myths, Realities, Reconsiderations. Cambridge University Press, 2006. ISBN 978-0-521-36976-3.
- Joseph Kerman, The Beethoven Quartets. Nova York, W.W. Norton & Co., 1966. ISBN 0-393-00909-2
- Alexander Wheelock Thayer, Life of Beethoven. Princeton, rev. 1964.
- Sir George Grove, "Beethoven" Grove's Dictionary of Music and Musicians. Volume I. Nova York: Macmillan. 1904.