Obre el menú principal

Surolí

espècie de planta
(S'ha redirigit des de: Quercus x morisii)

El surolí és una espècie d'arbre perenne de la família de les fagàcies. És el resultat de la hibridació de l'alzina (Quercus ilex) i la surera (Quercus suber) i com a tal presenta caràcters de les dues espècies progenitores i una elevada variabilitat dels caràcters morfològics. Generalment no sobrepassa els 15 metres d'alçada, té una escorça semisuberosa amb grans esquerdes verticals i presenta una copa irregular i densa en fullatge. Les branques solen ser curtes i pèndules. Les fulles tenen caràcters de les dues espècies progenitores, mentre que la cúpula de l'aglà té esquames ovades o ovato-oblongues, caràcter que comparteix amb l'alzina [2]

Infotaula d'ésser viuSurolí
Quercus morisii
Dehesa Cabeza Rubia en Badajoz-Extremadura-32.jpg
Surolí a la devesa Cabeza Rubia (Badajoz)
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFagales
FamíliaFagaceae
GènereQuercus
EspècieQuercus morisii
Borzí, 1881
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Quercus x mixta
  • Quercus ilex x Quercus suber [1]
Modifica les dades a Wikidata

És un híbrid rar, que pot aparèixer en rodals on cohabiten l'alzina i la surera. S'ha citat la seva presència a diversos països de la conca mediterrània (Espanya (a Andalusia, Badajoz i Burgos), França, Itàlia, Algèria i Portugal). A Catalunya hi ha espècimens a les Gavarres, les Cadiretes, al pla de la Selva i a l'Empordà.[2]

Surolí de cal MúsicModifica

 
Surolí de Cal Músic.

El surolí de cal Músic, situat al municipi de Massanes té una alçada de 19 metres, i un diàmetre de copa mitjà de 19,5 metres. És el Quercus x morisii més gran inventariat a Catalunya, degut a la seva monumentalitat està catalogat com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya [3]

ReferènciesModifica

  1. Flora Ibérica (en castellà). II. Madrid: Servicio de publicaciones del CSIC, 1990, p. 15. ISBN 84-00-07034-8. 
  2. 2,0 2,1 Sistemática, fitogeografía y utilidad forestal del híbrido x Quercus Morisii Borzi. Santiago Llensa de Gelcén. "Anales de la Escuela de Peritos Agrícolas y Superior de Agricultura y de los Servicios Técnicos de Agricultura", 1943, vol. 3, p. 315-328.
  3. http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/selva/suroli_de_cal_music/