Península de Gal·lípoli
La península de Gal·lípoli (antigament Quersonès Traci; en grec: Χερσόνησoς Θράκια; en turc Gelibolu Yarımadası; en català medieval Gal·lípol) que pren el nom de la ciutat de Gal·lípolis, del grec Καλλίπολις, Kallípolis) és una petita península de Turquia. És el darrer extrem del continent europeu i forma el litoral septentrional de l'estret dels Dardanels. La part nord de la península dona a la mar Egea. La ciutat més gran que hi ha a la península és Gelibolu. Des del punt més occidental de la península es pot veure l'illa de Gökçeada (Lembros pels grecs).
(tr) Gelibolu Yarımadası  | ||||
| ||||
| Tipus | Península | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Tràcia Oriental | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Regió de la Màrmara (Turquia) | |||
| ||||
| Banyat per | Gulf of Saros (en)  | |||
HistòriaModifica
A l'època clàssica era coneguda amb el nom de Quersonès Traci (Χερσόνησoς Θράκια). Habitada per tracis, la van colonitzar els grecs, especialment atenencs en un període molt primerenc, segons diu Heròdot.
Durant les guerres mèdiques la van ocupar els perses, i, quan van ser expulsats la governava primer Esparta i després Atenes, fins que Alexandre el Gran l'any 334 aC la va utilitzar com a punt de partida de la seva campanya per l'Àsia, en què creuà l'estret dels Dardanels amb un exèrcit de 30.000 soldats d'infanteria i 5.000 homes a cavall. Després va ser objecte de moltes disputes entre els diàdocs, els generals d'Alexandre. Els romans la van conquerir finalment en la guerra contra el selèucida Antíoc III. Les principals ciutats eren, de nord a sud: Càrdia, Cal·lípolis, Alopeconès, Sestos, Màditos i Eleünt.[1]
Així mateix, va ser la base d'operacions de la Companyia Catalana d'Orient durant la guerra de la Venjança Catalana, després que els romans d'Orient assassinessin Roger de Flor. També va servir de pas, però en sentit contrari, perquè els otomans iniciessin la invasió d'Europa.
A la conquesta de la península de Gal·lípoli (1354),[2] seguí la conquesta de Tràcia; i un segle després, la caiguda de Constantinoble. Així mateix, durant la Primera Guerra Mundial, hi ocorregué la batalla de Gal·lípoli (1915). La invasió de les forces de la Triple Entente va fracassar i es van haver de de retirar.
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Península de Gal·lípoli |
- ↑ Smith, William (ed.). «Chersonesus Thracica». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 3 desembre 2022].
- ↑ Nicolle, David; Hook, Adam. Ottoman Fortifications 1300-1710 (en anglès). Osprey Publishing, 2010. ISBN 1846035031.