Obre el menú principal

Els quetògnats (Chaetognatha) són un embrancament animal que inclou cucs depredadors marins, que constitueixen el component principal del zooplàncton en tot el globus. Semblen tenir més afinitat per aigües càlides.[1] Els quetògnats solen ser transparents i tenir forma de torpede, i tenen estructures més opaques en el cap. Fan entre 3 i 12 cm. Se n'han llistat unes 100 espècies agrupades en 15 gèneres, però no presenten una diversitat gaire alta i el nombre d'individus no és clar.

Infotaula d'ésser viuQuetògnats
Chaetognatha
Chaetoblack.png
Spadella cephaloptera
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumChaetognatha
Leuckart, 1854
Classes
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

CaracterístiquesModifica

Els quetògnats són transparents o translúcids i estan recoberts d'una cutícula. Presenten aletes i un parell d'espines quitinoses a cada costat del cap per a la caça, que guarden en una caputxa quan neden. Tenen un cap, un tronc i una cua diferenciats; són hermafrodites i s'han descrit espècies productores de neurotoxines per atrapar preses. Neden propulsant-se amb la cua i estabilitzant-se amb les aletes.

Tot i tenir una boca amb una o dues fileres de dents, ulls compostos i sistema nerviós, estan mancats d'aparell respiratori, circulatori o excretor. Mouen el material per dins del cos amb cilis i l'excreció la duen a terme a través de la pell.

Relacions filogenètiquesModifica

Se solen classificar dintre dels deuteròstoms per les seves característiques en el desenvolupament embrionari. Lynn Margulis i K. V. Schwartz els incloïen en aquest grup dintre de la classificació de 5 regnes.[2] Els exàmens moleculars, tanmateix, els associen amb els protòstoms, i Thomas Cavalier-Smith els va incloure en aquest grup en la seva teoria dels 6 regnes.[3] Pel que fa al desenvolupament, tenen certes similituds amb els nematodes.

Alguns autors els relacionen amb els conodonts, que al seu torn estan relacionats amb els vertebrats, i més concretament amb els protoconodonts, que actualment es consideren quetògnats i que es coneixen només per algunes dents.[4]

Registre fòssilModifica

Quasi no hi ha registre fòssil, però es creu que varen aparèixer en el Cambrià. S'han trobat espines fossilitzades seves datades a l'acabament de l'era paleozoica. Existeixen fòssils de cossos complets, encara no gaire ben descrits, de mitjans del Cambrià a Burgess Shale a la Columbia Britànica, i del Cambrià inferior en els esquists de Maotianshan de Yunnan, a la Xina.

ReferènciesModifica

  1. «Quetògnats». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Systema Naturae 2000 Taxon: Phylum Chaetognatha per Margulis and Schwartz (select Margulis & Schwartz in 'Classification by') consulta 25/11/2006
  3. Systema Naturae 2000 Taxon: Phylum Chaetognatha per Cavalier-Smith (select Cavalier-Smith in 'Classification by') consulta 25/11/2006
  4. Protohertzina anabarica Missarzhevsky, 1973

Enllaços externsModifica