Quilapayún

Grup de música xilé (1965-)

Quilapayún és un grup xilé de música d'arrel i cançó protesta, fundat el 1965 i vinculat a altres artistes compromesos com Violeta Parra, Víctor Jara o Inti-Illimani.[1] Màxims representants de la Nova Cançó Xilena, l'any 1973 el colp d'estat militar a Xile els sorprengué de gira per Europa i els obligà a viure en l'exili fins a la fi de la dictadura militar l'any 1988, després de la qual el col·lectiu en una crisi artística que els separà en dos formacions que reclamaven el nom de Quilapayún.[2]

Infotaula d'organitzacióQuilapayún
QuilapayúnLogo.png
Quilapayún (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació26 juliol 1965 Modifica el valor a WikidataSantiago de Xile Modifica el valor a Wikidata
FundadorJulio Numhauser i Julio Carrasco (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Segell discogràficWarner Music Group Modifica el valor a Wikidata
GènereNueva canción i Nueva Canción Chilena (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MovimentNueva canción Modifica el valor a Wikidata
Format per
Julio Numhauser (1965–1967) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webquilapayun.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2151824 Twitter: quilapayun Spotify: 76sZcEL2ZXBTqNeFJAhlup Last fm: Quilapayún Musicbrainz: 46cbe388-52fe-410e-82ef-a5eae098c2d6 Songkick: 398327 Discogs: 397574 Allmusic: mn0000860977 Modifica els identificadors a Wikidata

CronologiaModifica

Fundat l'hivern de 1965 per Julio Numhauser i els germans Julio i Eduardo Carrasco, la terna trià un nom en mapudungun que significa «tres barbes», per çò com els tres eren barbuts: el seu primer concert tingué lloc en la penya de la Universidad Católica de Valparaíso i, abans d'enregistrar el primer disc homònim el 1966, actuaren en el Primer Festival Nacional de folclor a Viña del Mar; assessorats al començament per Ángel Parra, el seu primer director musical fon Víctor Jara, al qual conegueren a Valparaíso: junts guanyaren el primer Festival de la Nueva Canción Chilena amb la cançó "Plegaria a un labrador" (pregària a un llaurador) el 1969, però el mateix any acabà llur col·laboració. Numhauser, que ja havia deixat el grup el 1967, fon substituït breument per Patricio Castillo i, en acabant, per Carlos Quezada i Willy Odó; al començament de la dècada del 1970, després de l'eixida de Julio Carrasco i la incorporació d'Hernán Gómez i Rodolfo Parada, quedà definida la formació més duradora.[3]

El 1969 adoptaren els ponxos negres com a uniforme, per a exhibir el seu origen popular i l'adscripció al territori andí.[2]

ReferènciesModifica

  1. «Quilapayún i Inti-Illimani porten al Barnasants la cançó protesta xilena». CCMA, 06-03-2006. [Consulta: 21 abril 2020].
  2. «Quilapayún» (en castellà). Memoria Chilena. [Consulta: 28 abril 2020].