Quint Valeri Faltó

Quint Valeri Faltó (Quintus Valerius Q. F. P. N. Falto) va ser un magistrat romà, pretor i cònsol. Formava part de la gens Valèria i era de la família dels Faltó.

Infotaula de personaQuint Valeri Faltó
Biografia
Naixementsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
239 aC – 239 aC
Juntament amb: Gai Mamili Turrí
Pretor
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític de l'antiga Roma i militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Família
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Va ser el primer pretor peregrí de Roma. El fet d'anomenar un pretor peregrí va ser perquè durant la guerra amb Cartago, quan eren necessaris dos comandants, Aule Postumi Albí, un dels cònsols de l'any (242 aC) era alhora sacerdot de Mart i el Pontífex Màxim, per aquest càrrec, li havia prohibit de sortir de la ciutat. Llavors Faltó, va ser nomenat el segon en el comandament de la flota enviada a Sicília (per darrere de Gai Lutaci Catul), l'últim any de la Primera guerra púnica. Quan Catul va ser ferit greu a Drepanum, Faltó va agafar la direcció de la campanya. A la batalla de les Àgates va contribuir en gran manera a la victòria romana i al retorn va demanar compartir el triomf amb Catul, però la seva petició va ser rebutjada pel senat amb la justificació que un oficial inferior a un altre no tenia dret per llei a la mateixa recompensa que el cap. Es va sotmetre la disputa a arbitratge i l'àrbitre Atili Calatí va fallar contra Faltó. El poble no obstant volia afavorir Faltó i aquest va celebrar un triomf no oficial el 6 d'octubre del 241 aC.

Va ser elegit cònsol l'any 239 aC juntament amb Gai Mamili Turrí.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II. London: Taylor and Walton, 1846, p. 135.