Quinta essència

una concepció procedent de l'Antiguitat que es refereix al nucli essencial, a la part més subtil d'una substància

La quinta essència (del llatí quinta essentia) és una concepció procedent de l'Antiguitat que es refereix al nucli essencial, a la part més subtil d'una substància.[1] En aquest context és sinònim d'èter. En el sistema físic d'Aristòtil, és la cinquena substància de la qual són formats els cels i els astres; i és superior als quatre elements del "món sublunar": terra, aigua, aire, i foc.[2][3] A l'alquímia de l'edat mitjana, la quinta essència o èter era un hipotètic cinquè element de la natura, al costat dels quatre elements clàssics.

Cosmologia

modifica

En cosmologia, la quinta essència és una forma hipotètica d'energia que es postula per a explicar les observacions de l'univers en expansió accelerada de l'univers. La quinta essència és una mena d'energia del buit, amb una equació d'estat de la forma:

 

  és la pressió,
  és la densitat.

Si  , la quinta essència actua com un camp repulsiu. Atès que l'energia fosca té precisament aquest efecte, fenomenològicament l'energia fosca és una forma de quinta essència.

En general, el paràmetre   pot variar en escales de temps cosmològiques, tot i que alguns teòrics es refereixen a la quinta essència amb  variable amb el nom de kinescencia, per distingir-la d'altres formes d'energia que tenen un  constant.

El terme quinta essència tampoc es fa servir per a formes hipotètiques d'energia amb  . Una constant cosmològica no nul·la correspon al cas  , sense variació temporal.

En una cosmologia no estàndard com la de l'expansió còsmica en escala, de C. Johan Masreliez, la quinta essència és  , la qual cosa implica la curvatura de l'espaitemps.[4][5]

Referències

modifica
  1. «Quinta essència». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Quinta essència». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Christopher Wanjek; "Quintessence, accelerating the Universe?"; http://www.astronomytoday.com/cosmology/quintessence.html Arxivat 2019-10-22 a Wayback Machine.
  4. Zlatev, I.; Wang, L.; Steinhardt, P. «Quintessence, Cosmic Coincidence, and the Cosmological Constant». Physical Review Letters, 82, 5, 1999, pàg. 896–899. arXiv: astro-ph/9807002. Bibcode: 1999PhRvL..82..896Z. DOI: 10.1103/PhysRevLett.82.896.
  5. Steinhardt, P.; Wang, L.; Zlatev, I. «Cosmological tracking solutions». Physical Review D, 59, 12, 1999, pàg. 123504. arXiv: astro-ph/9812313. Bibcode: 1999PhRvD..59l3504S. DOI: 10.1103/PhysRevD.59.123504.

Enllaços externs

modifica