Quocient d'encefalització
El quocient d'encefalització o EQ (de l'anglès: Encephalization Quotient) és una estimació aproximada de la possible intel·ligència d'un animal. Es defineix com el quocient entre la massa de l'encèfal i alló que s'esperaria trobar en un animal típic de les mateixes dimensions. Una mesura de la relació cervell/cos més directa és la proporció cervell-massa corporal, la qual només considera el pes net dels dos components sense ponderar la mida corporal.[1]
Com més petit té el cos, menor és la massa cerebral esperada, en una relació al·lomètrica. Aleshores, el quocient d'encefalització s'obté dividint la massa real per la massa esperada.[2][3]
La fórmula per al pes esperat de l'encèfal varia, però generalment és
, malgrat que per a algunes classes d'animals, la potència és 3/4 en lloc de 2/3.[4] En termes generals, com més gran és un organisme, major és el pes de l'encèfal.[5]
| Espècies | Quocient d'encefalització (EQ)[6] |
|---|---|
| Humà (Homo sapiens) | 7,4-7,8 |
| Dofí mular (Tursiops truncatus) | 4,14[7] |
| Orca (Orcinus orca) | 2,57-3,3[7][8] |
| Caputxí bru (Sapajus apella) | 2,8-3,1[9] |
| Ximpanzé (Pan troglodytes) | 2,2-2,5 |
| Macaco rhesus (Macaca mulatta) | 2,1 |
| Elefant (Elephantidae) | 1,13-2,36[10] |
| Gos (Canis lupus familiaris) | 1,2 |
| Gat (Felis silvestris catus) | 1,00 |
| Cavall (Equus ferus caballus) | 0,9 |
| Ovella (Ovis orientalis aries) | 0,8 |
| Ratolí (Mus musculus) | 0,5 |
| Rata (Rattus) | 0,4 |
| Conill (Oryctolagus cuniculus) | 0,4 |
| Catxalot (Physeter macrocephalus) | 0,28[11] |
Càlcul modifica
Per a calcular el QE s'ha de conèixer el factor d'encefalització (C), calculat amb la fórmula:[12]
on E és el pes del cervell, S és el pes del cos i R és una constant que es determina empíricament. Dos dels possibles valors de r per als mamífers són 0,56 i 0,66.
Per a trobar el quocient d'encefalització s'ha de dividir C pel valor d'un mamífer mitjà.
Referències modifica
- ↑ «Brain and Body Size... and Intelligence». Serendip.brynmawr.edu, 07-03-2003. Arxivat de l'original el 2012-05-20. [Consulta: 12 maig 2011].
- ↑ Llibre "La especie elegida", 1998, de Juan Luis Arsuaga i Ignacio Martínez. Capítol 8 "La evolución del encéfalo", subtítol "El órgano de la inteligencia".
- ↑ von Bonin, G. «On the size of man's brain as indicated by skull capacity». The Journal of Comparative Neurology, 59, 1, pàg. 1-28. DOI: 10.1002/cne.900590102.
- ↑ «Allometry». Arxivat de l'original el 2019-03-27. [Consulta: 15 setembre 2008].
- ↑ «Cortical Folding and Intelligence». Arxivat de l'original el 2015-12-12. [Consulta: 15 setembre 2008].
- ↑ Gerhard Roth und Ursula Dicke «Evolution of the brain and Intelligence». TRENDS in Cognitive Sciences, 9, 5, 2005-05, pàg. 250–7. DOI: 10.1016/j.tics.2005.03.005. PMID: 15866152 [Consulta: 12 febrer 2011].
- ↑ 7,0 7,1 Marino, Lori «Cetacean Brain Evolution: Multiplication Generates Complexity». International Society for Comparative Psychology. The International Society for Comparative Psychology, 17, 2004, pàg. 1–16. Arxivat de l'original el 2018-09-16 [Consulta: 29 agost 2010]. Arxivat 2018-09-16 a Wayback Machine.
- ↑ Marino, L. and Sol, D. and Toren, K. and Lefebvre, L. «Does diving limit brain size in cetaceans?». Marine Mammal Science, 22, 2, 2006, pàg. 413–425. DOI: 10.1111/j.1748-7692.2006.00042.x.
- ↑ Hartwig. W. et al «Relative Brain Size, Gut Size, and Evolution in New World Monkeys» (en anglès). The Anatomical Record, 294, 12, pàg. 2207–2221. DOI: 10.1002/ar.21515.
- ↑ Shoshani, Jeheskel; Kupsky, William J.; Marchant, Gary H. «Elephant brain Part I: Gross morphology, functions,comparative anatomy, and evolution». Brain Research Bulletin, 70, 2, 30-06-2006, pàg. 124–157. DOI: 10.1016/j.brainresbull.2006.03.016. PMID: 16782503.
- ↑ Aquaticape.org. Brain size and EQ (Encephalization Quotient). Consultado el 18 de noviembre de 2012.
- ↑ «Brain and Body Size... and Intelligence». Arxivat de l'original el 2012-05-20. [Consulta: 4 desembre 2015].