Rèquiem (Gossec)

rèquiem de François-Joseph Gossec

La Messe des morts és un rèquiem compost per François-Joseph Gossec i estrenat el 1760 als Jacobins de la rue Saint-Jacques de París.[1]

Infotaula obra musicalRèquiem
Títol originalMesse des morts Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalRèquiem Modifica el valor a Wikidata
CompositorFrançois-Joseph Gossec Modifica el valor a Wikidata

Va ser l'obra que li donà més reputació. Philidor, que era en aquells moments un dels músics més reconeguts, va dir en sortir de l'església que donaria totes les seves obres per tenir-ne una com aquesta.[2]

Mozart havia conegut a Gossec a París el 1763 i el va tornar a freqüentar en la seva segona estada a París el 1766, com ens revelen les cartes al seu pare en què afirma que Gossec és molt bon amic seu.[3] El 1778, durant el seu darrer viatge a París, Mozart va passar gran part del seu temps a casa de Gossec i va conèixer en profunditat aquest rèquiem.[4] L'obra va produir gran sorpresa per les evidents semblances entre el Rèquiem de Gossec i els números que va compondre Mozart del seu propi Rèquiem.[3] D'altra banda, la biblioteca del baró von Swieten, que Mozart freqüentava, posseïa un exemplar de l'edició de 1774 de la partitura del Rèquiem de Gossec, la qual cosa va donar a Mozart ocasió d'estudiar una obra que probablement recordava dels seus anys infantils.[3]

Segons explica Luois Devos en la reesenya del disc on apareix aquesta obra, "el disseny rítmic descendent al principi del Dies Irae de Gossec és idèntic al Rex tremendae Majestatis i al Flammis acribus addicis en el Rèquiem de Mozart. Així com els paral·lelismes entre l'anàlisi i la seqüència harmònica del segon Introitus de Gossec i l'Agnus dei de Mozart. El poderós cromatisme de l'admirable Lachrymosa de Gossec ens porta inevitablement a la memòria el Recordare de Mozart. Tanmateix, en la reedició d'aquests temes no hi ha la menor intenció de copiar sinó d'admirar, respectar i honorar la memòria del col·lega per haver conservat el millor de la tradició de la música religiosa, com el mateix Mozart explica al seu pare en una carta del 12 d'abril de 1783."[5]

RepresentacionsModifica

Malgrat la importància d'efectius per dur-la terme, hi va haver una desena d'audicions integrals entre 1760 i 1792, entre elles i potser la més reeixida, el 6 d'octubre de 1814 a l'església de Saint-Roch de París, en una versió reduïda per celebrar el primer aniversari de la mort del compositor André Grétry. Després es va tocar a Berlín (1911) i Würzburg (juliol de 1932).[1]

Es va adoptar en l'època revolucionària com a Rèquiem pels morts en la presa de la Bastilla i va continuar interpretant-se habitualment fins a la caiguda definitiva de Napoleó.[3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Role, Claude. FRANÇOIS-JOSEPH GOSSEC (1734-1829): Un musicien à Paris, de l'ancien Régime à Charles X. Editions L'Harmattan, 2000. ISBN 9782296422070. 
  2. Fétis, François-Joseph. Biographie universelle des musiciens: et bibliographie générale de la musique, Volums 3-4. Firmin Didot, 1869. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «El model del Rèquiem de Mozart». mundoclasico.com. Arxivat de l'original el 2012-02-19. [Consulta: 25 agost 2013].
  4. Mongrédien, Jean. D'un opéra l'autre: hommage à Jean Mongrédien. Presses Paris Sorbonne, 1996, p. 406. 
  5. Diego Fasolis, Radio Svizera di Linguua Italiana Rete Due i HNH International Ltd., Naxos 8.554750-51