El rètic és una llengua parlada pels rètics al sud-est dels Alps abans de la romanització. Les poques referències a l'idioma són indirectes i per això és força desconeguda. Sembla que va extingir-se al segle iii i que estava emparentada amb l'etrusc, fet que confirmen les escasses inscripcions votives trobades. Actualment aquest nom es fa servir per a designar la totalitat de la llengua retoromànica.

Infotaula de llenguaRètic
Tipusllengua i llengua antiga Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius0 Modifica el valor a Wikidata
EstatAlps Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües tirrenes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet etrusc Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3xrr Modifica el valor a Wikidata
Glottolograet1238 Modifica el valor a Wikidata
IETFxrr Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Sobre els pobles dels Alps, Plini el Vell va escriure, que veïns dels nòrics eren: «els rètics i els vindèlics (...) Es creu que els rètics són descendents d'etruscs expulsats pels gals; el seu cabdill s'anomenava Rhaetus». ,[1] I inclou entre les poblacions rètiques els tridentins, feltrins i beruenses,[2] venonnenses i sarunetes, i afegeix que aquests dos últims pobles vivien en el naixement del Rin.[3]

Des d'un punt de vista lingüístic la llengua dels rètics o rètic, sembla compartir algunes terminacions amb l'idioma etrusc i probablement es pugui considerar una llengua emparentada amb ell. De fet alguns autors han proposat una família tirsènica[4] o etruscorètica que englobaria tant els diversos idioma dialectes etruscs, com el lemni (testimoni en una sola inscripció a l'illa de Lemnos) i a la llengua de les inscripcions rètiques.

Històricament, la regió de Rhaetia va ser conquerida per Roma en temps d'August (del 16 aC al 15 aC). Després de les expedicions del cònsol Publio Silio Nerva, del futur emperador Tiberi i de Drus el Jove, es va convertir en província romana.

ReferènciesModifica

  1. Plini el Vell, Història Natural iii.133.
  2. Plini el Vell, Història Natural iii.130.
  3. Plini el Vell, Història Natural iii.135.
  4. Helmut Rix, "Etruscan", pp. 964, in The Cambridge Encyclopedia of the World's Ancient Languages, ed. R. D. Woodard, Cambridge University Press, 2004, ISBN 0 521 56256 2