Obre el menú principal

Raúl del Pozo (Mariana, Conca, 25 de desembre de 1936) és un periodista i escriptor espanyol. Va iniciar la seva carrera periodística el 1960 al Diario de Cuenca; des de 1991 és columnista del diari El Mundo, on el 2007, pren el testimoni de Francisco Umbral, al seu decés, en la columna "El ruido de la calle". Ha treballat també als 70 a Mundo Obrero i als 80 a Interviú, dècada en la qual rep el Premi de Periodisme Pedro Rodríguez i el Premi de Periodisme Francisco Cerecedo. En 1991 s'oposa a la Guerra del Golf incorporant-se al col·lectiu Periodistes per la Pau, que edita Diari per la Pau. En 2005 obtingué el Premi César González-Ruano de periodisme.[1] En maig de 2017 també va rebre la Medalla d'Or de Castella-La Manxa.[2]

Infotaula de personaRaúl del Pozo
Biografia
Naixement 25 desembre 1936 (82 anys)
Mariana
Activitat
Ocupació Periodista
Ocupador El Mundo (1991–)
Premis
Modifica les dades a Wikidata

ObresModifica

  • Noche de tahúres (1994)
  • La novia (1995)
  • Los reyes de la ciudad (1996)
  • No es elegante matar a una mujer descalza (1999)
  • Ciudad Levítica (2001)
  • A Bambi no le gustan los miércoles (2003)
  • La diosa del pubis azul (2005), amb Espido Freire.
  • El reclamo (2011)
  • El último pistolero (2017)[3]

ReferènciesModifica

  1. Biografia a El Mundo
  2. Raúl del Pozo: "Llegamos a ser profetas en el lugar donde nacimos", El Mundo, 31 de maig de 2017
  3. Raúl del Pozo es un western, El Mundo, 5 de maig de 2017

Enllaços externsModifica


Premis i fites
Precedit per:
Juan Cueto Alas
Premi de Periodisme Francisco Cerecedo
1989
Succeït per:
Maruja Torres
Precedit per:
Francisco Rodríguez Adrados
Palabras como chicles
Premi César González-Ruano
2005
Succeït per:
Antonio Burgos Belinchón
Que no daría yo, Rocío…
Precedit per:
Fernando Marías Amondo
Todo el amor y casi toda la muerte
Premi Primavera de Novel·la
2011
Succeït per:
Fernando Savater
Los invitados de la princesa