Radiància espectral
Els cossos calents emeten radiació tèrmica en tot l'espectre electromagnètic, sobretot en la zona de l'infraroig. Si es mesura la radiància d'un cos per a tot l'espectre de freqüències, s'obté la radiància espectral del cos.[1]
En analitzar les corbes obtingudes amb el cos a diferents temperatures, és evident que aquesta corba depèn fortament de la temperatura, i del material pel fet que cada material té la seva pròpia corba d'emissivitat espectral. A més, a mesura que augmenta la temperatura, la freqüència a la qual passa la màxima radiància va augmentant, passant de l'infraroig al vermell opac, després al vermell brillant i al blanc.
Aquest resultat es coneix com la Llei de Wien :
On, és la freqüència per la qual la radiància assoleix el seu màxim.
També, tenint en compte que la velocitat de les ones electromagnètiques és la velocitat de la llum ( c ), la Llei de Wien es pot escriure com la següent equació:
La Llei de Wien s'obté derivant la Llei de Planck en funció de la longitud d'ona i igualant a zero:
Avaluant la derivada es pot determinar que la constant de Wien és per la qual cosa:
on és la temperatura del cos negre en Kelvin (K) y és la longitud d'ona del pic d'emisió en metres. La constant de Wien ve expressada en Kelvin x metre.
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ «Radiància espectral». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.