Radiocontrol

ús de senyals de ràdio per controlar a distància un dispositiu, vehicle o dron

Radiocontrol (sovint abreviat com a RC) és la tècnica que permet el govern d'un objecte a distància i sense fil mitjançant una emissora de control remot basada en senyals de ràdio. El radiocontrol s'utilitza per controlar vehicles de modelisme per a ús recreatiu, però també té, cada cop més, una aplicació industrial, científica i militar en l'ús de vehicles no tripulats.

Aquest avió radiocontrolat està portant un model a escala d'un transbordador espacial X-33 com a part de les activitats de recerca de la NASA.

Principis tècnics modifica

En el radiocontrol entren en joc tres tècniques fonamentals: l'electrònica, que s'encarrega de transformar les ordres donades en ones de ràdio en el transmissor i al revés en el receptor; l'electricitat, encarregada de proporcionar l'energia necessària als dispositius, tant al comandament (o transmissor) com al receptor, i la mecànica, encarregada de moure els accionadors (o servomotors) d'acord amb els senyals elèctrics desmodulats o descodificats en moviment mecànic.

Història modifica

La idea de controlar vehicles no tripulats per millorar la precisió de torpedes militars és anterior a la invenció de la ràdio. La darrera meitat del 1800 va veure el desenvolupament de molts d'aquests dispositius, connectats a un operador per cable, inclosa la primera aplicació pràctica inventada per l'enginyer alemany Werner von Siemens el 1870.[1] El poder prescindir del cablejat mitjançant l'ús d'una nova tecnologia sense fils, la ràdio, va aparèixer a finals de la dècada de 1890, i el 1897 l'enginyer britànic Ernest Wilson i C. J. Evans van patentar un torpede radiocontrolat o van demostrar vaixells radiocontrolats al riu Tàmesi (segons les versions).[2][3] En una exposició de 1898 al Madison Square Garden, Nikola Tesla va demostrar un petit vaixell que utilitzava un control de ràdio basat en un cohesor.[4] Amb l'objectiu de vendre la idea al govern dels EUA com a torpede, la patent de Tesla de 1898 incloïa un canviador de freqüència de rellotgeria perquè un enemic no pogués prendre el control del dispositiu.[5]

Modelisme per radiocontrol modifica

Hi ha tota mena de vehicles de modelisme dirigits per radiocontrol, tot i que els més populars són els cotxes, els avions, els vaixells, els helicòpters i els submarins.

Iots

Dins del modelisme naval a radiocontrol, se celebren regates de iots, tant amb models de motor com de vela. És una afició cada vegada més estesa i promoguda dins dels clubs nàutics.

Iots de vela

La Federació Internacional de Vela (ISAF) inclou en l'apèndix I del seu Reglament de Regates a Vela les regles especials per a les regates de iots a vela per radiocontrol. Aquesta federació reconeix quatre classes de models:

  • International One Metre (IOM)
  • International Marblehead (MAR)
  • International 10 Rater (10R)
  • International Ràdio A Class (RA)

Altres classes molt esteses, a més de les 4 reconegudes per la ISAF, són:

  • RC Laser
  • Micro Magic
  • RG - 65
  • Victòria

Referències modifica

  1. H. R. Everett, Unmanned Systems of World Wars I and II, MIT Press - 2015, pages 79-80
  2. H. R. Everett, Unmanned Systems of World Wars I and II, MIT Press - 2015, page 87
  3. Everett, H. R.. Unmanned Systems of World Wars I and II. MIT Press, 6 novembre 2015. ISBN 9780262029223. 
  4. Tapan K. Sarkar, History of wireless, John Wiley and Sons, 2006, ISBN 0-471-71814-9, p. 276-278.
  5. Tesla, Nikola, "Method of and apparatus for controlling mechanism of moving vessels or vehicles", US 613809, publicada 1898-11-08

Bibliografia modifica

  • Bill Yenne, Attack of the drones: a history of unmanned aerial combat, Zenith Imprint, 2004, ISBN 0-7603-1825-5, (àngles)
  • Laurence R. Newcome Unmanned aviation: a brief history of unmanned aerial vehicles, AIAA, 2004, ISBN 1-56347-644-4,(àngles)

Enllaços externs modifica