Obre el menú principal

Rafael Barradas

artista uruguaià

Rafael Barradas (Montevideo, Uruguai, 4 de gener de 1890 - ídem., 12 de febrer de 1929) va ser un pintor uruguaià, fill de pares espanyols. Junt amb Joaquim Torres-Garcia, és un dels referents de la pintura d'Uruguai.[2]

Infotaula de personaRafael Barradas
Rafael barradas.jpg
Biografia
Naixement Rafael Justino María José Pascual Pérez Giménez Barradas [1]
4 de gener de 1890
Uruguai Uruguai, Montevideo
Mort 12 de febrer de 1929
Uruguai Uruguai, Montevideo
Lloc d'enterrament Cementerio del Buceo Tradueix
Nacionalitat Uruguaiana
Activitat
Ocupació Pintor
Art Pintura, escultor
Família
Pare Antonio Pérez Barradas
Germans Carmen Barradas i Antonio De Ignacios Tradueix

Find a Grave: 14742657
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

El seu pare, també interessat en l'art plàstic, el va introduir ja des de petit a la pintura, una cosa que, d'altra banda, despertaria la seva passió i el començament de la seva trajectòria com a artista de prestigi internacional.

En la seva joventut, Barradas s'uneix a un grup d'intel·lectuals de Montevideo, entre ells Florencio Sánchez i Emilio Frugoni. El 1913 funda el diari El Monigote, que combinava la sàtira amb l'art i la cultura de la societat uruguaiana d'aquest llavors. Uns mesos després, va realitzar el seu primer viatge a Europa, on va visitar alguns països com França, Itàlia i Espanya, decidint finalment residir en aquest últim durant la major part dels seus últims anys de vida.

 
Campament gitano (1918)

En els anys que va viure a Barcelona, va conèixer Joaquim Torres-Garcia i, de forma conjunta, exposen moltes de les seves obres més il·lustratives a la Galeria Dalmau. El 1917, mentre continuava treballant a Barcelona, decideix viatjar a Madrid i, allà, exposa molts dels seus treballs més recents.

De nou a Catalunya, presenta la seva nova escola d'art estètic, a la qual va anomenar vibracionisme i de la qual, al costat d'altres seguidors, va ser el seu màxim exponent. Tanmateix, poc després, Barradas entra en el corrent estètica coneguda com l'ultraisme, on forma part activa a la redacció i configuració de pamflets i revistes d'aquesta escola de l'art contemporani d'avantguarda.

Poc després s'estableix a la capital espanyola, on rep nombroses ofertes laborals i treballa com a editor per a la Biblioteca Estrella. Integra, així mateix, un grup intel·lectual al Café Oriente de Madrid; lloc al qual acudien persones com García Lorca, Buñuel o Dalí. En aquella època, també coneix l'escriptor argentí Jorge Luis Borges i junts editen la revista Tableros.

Ja en l'ocàs de la seva trajectòria com a artista, Barradas opta per continuar una tendència més afí al realisme i pràcticament oposada a la que havia desenvolupat com un dels màxims exponents d'una escola que, en el seu temps, havia desafiat els límits de la raó i la sintonia.

El 1924 torna a Madrid, després d'haver viscut un any a Luco de Jiloca. Allà, edita a les revistes Espasa Calpe i Occidente. Immediatament després és condecorat amb el premi Grand Prix de París a l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives i Industrials.

Uns mesos més tard es trasllada a l'Hospitalet de Llobregat, on va dur a terme una sèrie d'activitats de tint realista, vinculades a la fisionomía urbana catalana.

L'«Ateneíllo» de l'Hospitalet
Article principal: L'Ateneíllo de l'Hospitalet

Fou durant els anys de la seva estada a l'Hospitalet on, al seu entorn, i en el seu domicili, al carrer de Porvenir (avui Josep María de Sagarra) número 15, es formà la tertúlia o grup artístic i cultural conegut com l'«Ateneíllo» de l'Hospitalet,

El 1928 torna a la seva ciutat natal, Montevideo, on va morir el 12 de febrer de l'any següent, després d'haver rebut honors al Teatre Solís.[3]

ReferènciesModifica

  1. García Guatas, Manuel «BARRADAS: ARS LONGA VITA BREVIS» (pdf) (en castellà). Artigrama. Departamento de Historia del Arte de la Universidad de Zaragoza, núm. 17, 2002, p. 53. ISSN: 0213-1498 [Consulta: 24 setembre 2011].
  2. Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007. ISBN 978-84-95554-27-7. 
  3. Biografia de Rafael Barradas al Museu Nacional d'Arts Visuals de l'Uruguai

Enllaços externsModifica