Rafael Sánchez Lozano
Rafael Sánchez Lozano (31 de maig de 1854 - 16 de gener de 1922) fou un enginyer de mines espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 maig 1854  Linares (Província de Jaén) |
| Mort | 16 gener 1922 (67 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | Enginyeria de Mines |
| Membre de | |
Premis | |
Fou inspector general del Cos d'Enginyers de Mines. Cap superior d'Administració, fou conseller d'instrucció pública i director de l'Institut Geològic d'Espanya de 1915 a 1922.[1] Des del seu càrrec va contribuir a la tercer edició del Mapa geològic d'Espanya i va promoure estudis de conques minaires, jaciments de ferro i aigüs subterrànies a les províncies de Burgos, Logronyo, Santander i Palència.[2][3] Li fou atorgada la gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica i el 1903 fou escollit acadèmic Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, i ingressà amb el discurs Origen de la Hornaguera y formación de las cuencas hulleras españolas.[4]
Obres modifica
- Descripción fisica, geológica y minera de la provincia de Logroño
- Estudio relativo a los terremotos ocurridos en la provincia de Murcia en 1911 (1912)
Referències modifica
- ↑ Retrat al Web de l'IGME
- ↑ Emilio Custodio Gimena, Argimiro Huerga Rodríguez. Ciento cincuenta años: 1849-1999 : estudio e investigación en las ciencias de la Tierra. IGME, 2000, p.60.
- ↑ Institut Geològic i Miner d'Espanya. Instituto Geológico y Minero de España: historia de un edificio. Institut Geològic i Miner d'Espanya, 2006, p.56-57.
- ↑ Biografia Arxivat 2016-06-04 a Wayback Machine. al web de la RAC
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Carlos Castel y Clemente |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Medalla 30 1903-1922 |
Succeït per: Domingo de Orueta y Duarte |