Ramon Balart Granada

professor de llatí i poeta

Ramon Balart Granada (Reus, 2 de febrer de 1794 - Barcelona, 7 de febrer de 1876) va ser un professor de llatí i poeta en aquella llengua.

Infotaula de personaRamon Balart Granada
Biografia
Naixement2 febrer 1794 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 febrer 1876 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Vilafranca del Penedès
Huelva
Ciudad Real
Tivissa
Girona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòleg, poeta, professor Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJosep Maria de Barberà i Canturri Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra Gran Modifica el valor a Wikidata

Net de Francesc Balart, va estudiar llatí i retòrica. Empobrida la seva família per la guerra del Francès, va incorporar-se a l'exèrcit, on arribà a sergent,[1] i més tard va entrar a treballar en una fàbrica fins que va poder obrir una càtedra de llatí, primer a Reus, i després a Vilafranca del Penedès i a Falset. Més endavant va anar a Barcelona, on va ensenyar retòrica i poètica i llatí i castellà a l'escola de Pere Labèrnia.[2] Catedràtic de filosofia per oposició, va ser destinat a Granada i després a Girona, on es dedicà a l'ensenyament de la llengua llatina, com explica l'historiador reusenc Andreu de Bofarull.[3] Es va donar a conèixer pel poema Heroicae Gerundae in ejusdem oppugnationis ab gallorum exercitu die XIII cal. Oct., ampliat després per Obsidium, oppugnatio et defensio urbis gerundensis, dedicats al setge de Girona, admirats pels llatinistes de l'època i que li valgueren ser elegit membre de l'Arcàdia de Roma.[2]

Referències modifica

  1. Torres Amat, Félix. Memorias para ayudar a formar un diccionario critico de los escritores catalanes, y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña. Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 25. 
  2. 2,0 2,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 81-82. 
  3. Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. Reus: Imp. de la V. e Hijo de Sabater, 1866, p. 597. 

Enllaços externs modifica