Ramon Casanova i de Mir

Ramon Casanova i de Mir (Vic, 1811Barcelona, 1875) fou un agrònom català.

Infotaula de personaRamon Casanova i de Mir
Biografia
Naixement1811 Modifica el valor a Wikidata
Vic (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 octubre 1875 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Barcelona
Activitat
OcupacióAgrònom
Membre de

BiografiaModifica

Era l'hereu de la casa pairal Casanova del Moianès. Home compromès amb la societat del seu temps, va ostentar diversos càrrecs públics. El 1851 ocupà el càrrec de comissari regi d'agricultura de la província de Barcelona, i també fou tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i diputat provincial pel partit judicial de Vilafranca del Penedès (1856). Va ser vicepresident de la Junta d'Agricultura, Indústria i Comerç de Barcelona i de la societat encarregada de la millora del sistema de presons de la mateixa ciutat. La seva preocupació pels temes agrícoles el va dur a ser un dels fundadors de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i a ocupar la presidència de la Societat d'Amics del País de Barcelona (1865). Conscient de la necessitat d'un enfocament cientificotècnic de la pràctica agrícola, va ingressar l'any 1832 a la secció de botànica i agricultura de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, entitat en què ocupà els càrrecs de secretari, bibliotecari i director d'agricultura i en la qual llegí diverses memòries. Preocupat per la formació professional de la pagesia, va escriure una «Cartilla» agrícola amb instruccions per millorar els conreus i impulsà els ensenyaments tècnics de la Granja Experimental de Barcelona per als majordoms i capatassos agrícoles.

BibliografiaModifica

  • Abonos y roturación de cosechas. Memòria llegida a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 8 de gener de 1834. [Manuscrit conservat a l'Arxiu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.]
  • Formación del granizo y los medios inventados para resguardar de ellos los campos. Memòria llegida a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 3 de juny de 1835. [Manuscrit conservat a l'Arxiu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.]
  • Sobre varias enfermedades de los animales domésticos. Memòria llegida a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 7 de desembre de 1836. [Manuscrit conservat a l'Arxiu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.]
  • Sobre las especies y cultivo del moral. Memòria llegida a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 7 de novembre de 1838. [Manuscrit conservat a l'Arxiu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.]
  • Examen y censura de algunas doctrinas emitidas en el Manual de Agricultura de don A. Oliván. Memòria llegida a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 29 de maig de 1850. [Manuscrit conservat a l'Arxiu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.]
  • Cartilla de Agricultura. Figueres: Gregorio Matas de Bodallés, 1852.
  • «Libre introducción de cereales extranjeros». Revista de Agricultura Práctica. Vol. VII (1858), p. 281-283.
  • «Formación de la estadística agrícola y pecuaria». Revista de Agricultura Práctica. Vol. VII (1858), p. 9-15, i vol. VIII (1859), p. 5-6.
  • «Memoria acerca del cultivo de la morera». Memorias de la Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Vol. I, p. 79-92.
  • BERNAT, Pasqual. Científics d'Osona. Diccionari històric i biobibliogràfic dels científics nascuts o vinculats a Osona. Vic, Patronat d'Estudis Osonencs, 2010, Osona a la Butxaca, 28