Ramon Dalmau I de Rocabertí
Ramon Dalmau I de Rocabertí i de Safortesa (?, 1621 - Madrid?, aprox. 1663) Tercer comte de Peralada i vescomte de Rocabertí.[1] Va succeir al seu germà Francesc Dalmau II, que no va tenir descendència després que es feu dominic. Es va casar amb una dama de cognom Puixmarín, però no van tenir descendència i l'herència va passar al seu germà Martí Onofre II de Rocabertí.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1621  |
| Mort | dècada del 1660 (41/51 anys) |
| Altres | |
| Títol | Comte Vescomte |
| Pare | Francesc Jofre I de Rocabertí |
En esclatar la guerra dels Segadors, es mantingué retirat al seu palau de Peralada. Partidari de Felip IV de Castella.
Publicà Presagios fatales del mando francés (a Saragossa, 1646), participant en la propaganda anticatalana i escriquè unes memòries en defensa del marquès d'Aitona i sobre la família Rocabertí (Madrid, 1651).
El 1645 li fou concedit el títol de marquès d'Anglesola.
| Precedit per: Francesc Dalmau II de Rocabertí |
vescomte de Rocabertí 1640-1663 |
Succeït per: Martí Onofre II de Rocabertí |
Referències modifica
- ↑ «17 gener 2014». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.