Ramon Maria Riudor i Capella

arquitecte

Ramon M. Riudor i Capella (Barcelona, 26 de juliol de 1867[1]Tiana, 20 d'abril de 1938)[2] va ser un arquitecte.

Infotaula de personaRamon Maria Riudor i Capella
Biografia
Naixement26 juliol 1867 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort20 abril 1938 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Tiana (el Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióArquitecte Modifica el valor a Wikidata

Era fill de Ramon Riudor i Nin comerciant natural de Barcelona i de Maria Antònia Capella i Sabadell natural de Mataró. Titulat l'agost de 1890. Entre els seus primers treballs hi ha el teatre del Balneari d'en Porcar (1890),[3] al barri de Remolins de Tortosa, i la casa Formosa Ragué (1892) de Sant Sadurní d'Anoia. Realitzarà també un sepulcre per a Porcar i Tió, al cementiri del Poblenou, o de l'Est, a Barcelona (1894).[4] Tot fa pensar que era nebot de la muller de Manel Porcar. Anys més tard farà encara els plànols (1910) de la casa Bernardo Grego situada a l'Eixample tortosí.

D'ençà de l'any 1900, i per espai de més de tres dècades, Riudor va ser arquitecte municipal de Tiana i hi realitzà moltes obres. En són exemples: can Guardiola, ca l'Artusa (1906), el Casino de Tiana-Sala Albèniz[5] (1911-1915), can Boccato (1912) i can Fatjó (1914), can Bretós (1915), la parada del tramvia (1915-16), la casa de la Punxa–can Robert (1916-18), conservada parcialment, can Cruspinera (1917), can Mascaró (reforma 1920) o can Vergés (1927).

A Barcelona realitzà la casa Joaquim Masachs (1903), les cases Narcís Mariné (1903-1905), la casa Gabriel Aixelà (1904), can Sans Bemet, del que en resta sols la reixa exterior, el projecte de nova església de Sant Joan d'Horta (1905) i la casa Elimia Trabal de Polit (1911).

A la comarca del Maresme, a Sant Andreu de Llavaneres hi té can Farnés (1906-1911) i la Sala Matas (1909).

També és obra seva el Panteó Serrahima (1905) dins del cementiri de Lloret de Mar.

L'arquitecte va contraure matrimoni amb Carme Carol Rosés i foren pares de Lluís Riudor i Carol, arquitecte, paisatgista i director de Parcs i jardins de Barcelona entre 1940 i 1968.

ReferènciesModifica

  1. «Naixements. 1867. Registres. Llibre 3 (Núms. 3425 Al 5024 ). Registre núm. 3523. Foli 25». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 26-07-1867. [Consulta: 1r juny 2020].
  2. La Vanguardia de 24/04/1938.
  3. El Orden (Tortosa) de 31/08/1890 i de 28/09/1890.
  4. La Vanguardia d'1/11/1894 (pàgina 3).
  5. L'arquitecte Joan Bassegoda i Nonell s'hi refereix en un article publicat per La Vanguardia d'11/04/1987.

Enllaços externsModifica