Ramon Martí i d'Eixalà

polític espanyol
(S'ha redirigit des de: Ramon Martí d'Eixalà)

Ramon Martí i d'Eixalà (Cardona, Bages, 6 de gener de 1807 - Madrid, 18 de maig de 1857) fou un advocat i filòsof català.[1]

Infotaula de personaRamon Martí i d'Eixalà
Nom original(es) Ramon Martí d'Eixalà modifica
Biografia
Naixement6 gener 1807 modifica
Cardona (Bages) modifica
Mort18 maig 1857 modifica (50 anys)
Madrid modifica
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Cervera
Universitat de Barcelona modifica
Activitat
OcupacióPolític, filòsof, arxiver, professor d'universitat, advocat, escriptor, jurista i catedràtic d'universitat modifica
OcupadorUniversitat de Barcelona modifica
Membre de

Es llicencià en dret a la Universitat de Cervera el 1830 i s'hi doctorà a la novament oberta Universitat de Barcelona el 1837. Obtingué la càtedra de dret públic civil i criminal, aportant una renovadora visió racionalista de la legislació. Fou soci de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (1836), de la Societat del Foment de la Il·lustració i director de l'Institut Barcelonès del 1839 al 1841. En 1841 fou designat censor dels concursos per a càtedres per la Junta de Comerç i per la Diputació de Barcelona. També membre numerari de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts (1835), i participà en la fundació de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya (1840), de la que en fou vicepresident, bibliotecari i arxiver.[2]

Alhora, milità en el Partit Liberal i fou diputat a Corts Espanyoles el 1843, en 1844-1846, el 1853 i el 1857, on defensà el proteccionisme per la indústria catalana. Fou membre de la comissió reformadora del Codi de Comerç i redactor de les ordinacions municipals de Barcelona de 1857.

En filosofia rebé la influència de la doctrina escocesa del sentit comú (Francis Bacon, John Locke, David Hume) a través de Théodore Jouffroy i Pierre-Paul Royer-Collard. Fou l'introductor a Catalunya d'aquesta doctrina i creador de l'escola de filosofia catalana.[3] Del seu pensament cal remarcar la teoria de la "consciència en tota la seva integritat", difosa pels seus deixebles Francesc Xavier Llorens i Barba i Manuel Duran i Bas.

ObresModifica

  • Tratado elemental del derecho civil romano y español (1838)
  • Instituciones del derecho mercantil de España (1848)
  • Curso de filosofía elemental (1841, 1845)
  • Manual de la historia de la filosofía (1842) traduït de Jean-François Amice

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Ramon Martí i d’Eixalà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Filosofia del sentit comú». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juny 2013].
  3. Calvo i Calvo, Lluís. El "Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya" y la antropología catalana (en castellà). CSIC, 1991, p.45. ISBN 840007145X. 

Enllaços externsModifica