Ramon Martí i d'Eixalà
Ramon Martí i d'Eixalà (Cardona, Bages, 6 de gener de 1807 - Madrid, 18 de maig de 1857) fou un advocat i filòsof català.[1]
| Nom original | (ca) Ramon Martí d'Eixalà  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 6 gener 1807 Cardona (Bages) |
| Mort | 18 maig 1857 (50 anys) Madrid |
| President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya | |
| 1848 – 1857 ← Josep Bertran i Ros – Ramon Roig i Rey → | |
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Cervera Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid Barcelona |
| Ocupació | polític, advocat, escriptor, jurista, professor d'universitat, filòsof, arxiver, professor titular |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
| Membre de | |
Es llicencià en dret a la Universitat de Cervera el 1830 i s'hi doctorà a la novament oberta Universitat de Barcelona el 1837. Obtingué la càtedra de dret públic civil i criminal, aportant una renovadora visió racionalista de la legislació. Fou soci de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (1836), de la Societat de Foment de la Il·lustració i director de l'Institut Barcelonès del 1839 al 1841. En 1841 fou designat censor dels concursos per a càtedres per la Junta de Comerç i per la Diputació de Barcelona. També membre numerari de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts (1835), i participà en la fundació de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya (1840), de la que en fou vicepresident, bibliotecari i arxiver.[2]
Alhora, milità en el Partit Liberal i fou diputat a Corts Espanyoles el 1843, en 1844-1846, el 1853 i el 1857, on defensà el proteccionisme per la indústria catalana. Fou membre de la comissió reformadora del Codi de Comerç i redactor de les ordinacions municipals de Barcelona de 1857.
En filosofia rebé la influència de la doctrina escocesa del sentit comú (Francis Bacon, John Locke, David Hume) a través de Théodore Jouffroy i Pierre-Paul Royer-Collard. Fou l'introductor a Catalunya d'aquesta doctrina i creador de l'escola de filosofia catalana.[3] Del seu pensament cal remarcar la teoria de la "consciència en tota la seva integritat", difosa pels seus deixebles Francesc Xavier Llorens i Barba i Manuel Duran i Bas.
Obres
modifica- Discurso inaugural (…) en la obertura de las cátedras de Jurisprudencia. Barcelona: Rubió i Ors, 1836
- Tratado elemental de Derecho civil romano y español Barcelona: Joaquim Verdaguer, 1838
- Instituciones del derecho mercantil de España. Madrid, Vda. de Calleja, 1848.
- Curso de Filosofía elemental, Barcelona: Josep M. de Grau, 1841.
- Oración inaugural que en la solemne apertura de estudios del año 1849 a 1850 dijo en la Universidad de Barcelona. Barcelona: Tomàs Gorchs, 1849. [“Consideraciones sobre el origen, carácter y destino de los cuerpos universitarios”]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ «Ramon Martí i d'Eixalà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Filosofia del sentit comú». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: juny 2013].
- ↑ Calvo i Calvo, Lluís. El "Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya" y la antropología catalana (en castellà). CSIC, 1991, p.45. ISBN 840007145X.
Bibliografia
modifica- REYNALS i RABASSA, Estanislau. Elogio fúnebre del Dr. D. Ramón Martí de Eixalá. Barcelona: Impremta Nueva, 1858.
- DURAN i BAS, Manuel. Martí de Eyxalá y sus lecciones sobre los sentimientos morales. Barcelona: Impremta de la Casa de la Caritat, 1905.
- ROURE ROCA, Jaume. Ramon Martí d'Eixalà i la filosofia catalana del segle xix. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1980.
- VALLS SALADA, Judit. Ramón Martí d'Eixalà. Un exponent de l'escola jurídica catalana del segle XIX, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2011.
- VILAJOSANA RUBIO, Josep M. Vida i pensament de Ramón Martí de Eixalá. Cardona: Ajuntament de Cardona, 2011.