Ramon Nolla i Martí
Ramon Nolla i Martí (Tarragona, 1839 - Barcelona, 1911) fou un metge, militar i periodista carlí català.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r novembre 1839 Tarragona |
| Mort | 9 desembre 1911 (72 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | metge, periodista |
| Partit | Comunió Tradicionalista |
Era fill de Ramon Nolla i Savall i de Maria Antònia Martí i Vernet. Entre el 1862 i el 1868 va estudiar Medicina a la Universitat Central de Madrid i a la Universitat de Barcelona.[1] Recent llicenciat, va obrir un consultori al carrer August de Tarragona i el mateix any va ser un dels socis fundadors de l'Institut Mèdic de Barcelona. L'any 1872 fou nomenat metge del Capítol Catedral Tarragoní i vocal facultatiu de la Junta Municipal de Sanitat de Tarragona.[2]
En esclatar la tercera guerra carlina, va ingressar a les files dels voluntaris de Carles VII, agregat al Cos Militar de Sanitat, exercint-ne el càrrec d'inspector general a l'Exèrcit del Centre i director de l'Hospital d'Horta.[3]
Acabada la guerra al Centre i Catalunya, va passar a l'Exèrcit carlí del Nord, on va ascendir a coronel, exercint el càrrec de metge de cambra de Don Carles. Va acabar la campanya amb el grau de brigadier i d'inspector general de Sanitat.[3] Per haver salvat molts ferits procedents de la batalla de Villafranca del Cid (Castelló), el 29 de juny de 1875 va rebre la creu del Mèrit Militar.[4] També obtingué la placa de Sant Ferran. Després de la derrota dels carlins, va seguir al seu rei en l'exili,[3] i va romandre alguns mesos a Gavarnie (França).[4]
De retorn a Espanya, es va establir a la seva ciutat natal de Tarragona, on va ser durant molt de temps cap carlista del districte i director del diari tradicionalista El Correo de la Provincia, amb el qual va sostenir enèrgiques campanyes, per les quals va arribar a ser empresonat el 1899.[3]
A finals del segle xix era el director responsable de les sales de Cirurgia de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona. L'any 1896 fou nomenat primer president del Colegio Libre Tarraconense i dos anys després, el 1898, va ser vocal primer i col·legiat núm. 2 del nou Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. També va ser soci fundador i primer president de l'Ateneu Mèdic Farmacèutic de Barcelona, soci fundador de la Societat Espanyola d'Higiene i membre actiu de la Creu Roja Espanyola.[2]
L'any 1903 va fixar la seva residència a Barcelona, on va continuar exercint la Medicina i col·laborant en la causa tradicionalista.[3] Establí el seu consultori al carrer Trafalgar, núm. 5. Minvada la seva salut, es va traslladar un any a Guimerà i un altre a Fonollosa. Finalment tornà a Barcelona, on va morir el 9 de desembre de 1911 a l'Hospital del Sagrat Cor de Jesús.[2][3] Està enterrat en el Cementiri del Sud-oest.
El 2011 Joan Pujol i Ros va publicar les seves memòries amb el títol «Ramon Nolla i Martí: dietari de guerra d'un metge carlí (1872-1876)».
Referències modifica
- ↑ Rovira Soriano, Jordi «RAMON NOLLA, metge carlí». La Vanguardia, 09-12-2011, pàg. 4.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 JSE. «Ramon Nolla i Martí». Galeria de metges catalans. Col·legi de Metges de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Notas Jaimistas: E. P. D.». La Bandera Regional, 16-12-1911, pàg. 5.
- ↑ 4,0 4,1 Subirana i Espinalt, Joan; Gómez i Travé, Jaume «El personatge: Ramon Nolla Martí (1839-1911). El metge del rei Carles VII». A Carn!, 22, maig 2013, pàg. 34-38.