Ramon Sans

Ramon Sans (s. XVII - segle xviii). Advocat i conseller de Barcelona va ser el 1713, junt al conseller en Cap Rafael Casanova, un dels principals dirigents de la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Ramon Sans

Biografia
Naixement	segle xvii
Mort	segle XVIII
Rector de la Universitat de Barcelona
Dades personals
Altres noms	Ramon Sants

Partidari de l'arxiduc Carles d'Àustria el novembre del 1713 fou un dels ciutadans extrets per exercir la magistratura anual de conseller tercer de Barcelona, junt amb el també advocat Rafael Casanova i Comes —conseller en Cap—, el mercader Salvador Feliu de la Penya —conseller segon—, el parent del conseller en Cap sortint Emanuel Flix i mercader Francesc Anton Vidal —conseller quart—, el cunyat del primer ministre de Carles d'Àustria Ramon de Vilana Perlas i notari Josep Llaurador i Satorre —conseller quint—, i el guanter Jeroni Ferrer —conseller sisè—. Després de la guerra va continuar vivint a Barcelona i el 1716 residia en una casa pròpia al carrer de la Portaferrissa amb la dona, tres fills, una filla, un parent, dues criades i un criat. Fou inclòs en la llista dels 1.100 «jefes y caudillos de la rebelión» i els seus béns li foren embargats per la Hisenda Reial borbònica fins al 1725.

Bibliografia

• Lorente Gasca, María José. Análisis de la Universidad de Barcelona a través de los libros de Ordenanzas y Deliberaciones Municipales, libros de Grado y libros de Protocolos Notariales: 1532 hasta 1686. Disponible a:Catàleg de les biblioteques de la UAB

Càrrecs públics
Precedit per: Antoni de Saiol i de Quarteroni	Rector de la Universitat de l'Estudi General 1681-1683 i 1685-1687	Succeït per: Antoni de Saiol i de Quarteroni

Càrrecs públics
Precedit per: -	Rector de la Universitat de l'Estudi General 1689-1691	Succeït per: Policarpi Planti