Obre el menú principal

Ramon Utgés i d'Eixelà

(S'ha redirigit des de: Ramon Utgés)

Ramon Utgés i d'Eixelà va néixer a Solsona l'any 1771. Fou catedràtic de Decrets a la Universitat de Cervera així com advocat de la Reial Audiència de Catalunya

Infotaula de personaRamon Utgés i d'Eixelà
Biografia
Naixement 1771
Solsona
Mort 18- (primera meitat del segle XIX)
Escut UB 2016.png  Rector de la Universitat de Barcelona 

Dades personals
Altres noms Utgés, Raimundo
Activitat
Ocupació Rector de la Universitat de Cervera
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer a Solsona. Es va llicenciar en Cànons (1798) i es va doctorar en Filosofia i en Lleis. Tota la seva carrera docent va tenir lloc a la Facultat de Cànons, on va ser substitut (1796) i catedràtic de Decrets (1799) del Sext (1805) i del Decret (des de 1806 fins a 1819 o 1820)a la Universitat de Cervera. Va ser advocat dels interessos de la Universitat, i en estar inscrit a l’Audiència, va exercir la professió a Cervera. Dou deia d’ell que era tant erudit catedràtic de Cànons com bon advocat… és el tercer oficial de la Secretaria de Gobernació. Efectivament durant algun temps va ser a Madrid, com a oficial, a la secretaria del Despacho Universal, dita de la Gobernación de la Península. Va formar part de la Junta Suprema del Principat contra l’ocupació napoleónica, i això li va permetre ser diputat per Catalunya a les Corts de Cadis.[1] Va desenvolupar la carrera docent a la Facultat de Cànons de la Universitat Literària de Cervera Cal destacar la seva activitat com a Diputat per Cervera l'any 1807 i de Catalunya el 1810.[2] També va participar en la Constitució espanyola de l'any 1812 així com la va signar.[3][4] A Cádiz va formar part de diverses comissions: Reglamento de la Secretaría de Estado, Premios, Arreglo de Tribunales, Examen de Poderes, Tribunal de Cortes, i Justicia. En el Trienni liberal (1821-1823), a Madrid, formà part de la Secretaria de Gobernación de la Península, on consta com a Oficial tercer. El 1825 va escriure a la Universitat de Cervera des de Barcelona, sol·licitant reingressar a l’antiga cátedra del Decret, però el monarca s’hi va oposar. Finalment, amb el nou règim, va ser retornat a la cátedra de Decrets el 14 d’abril de 1835, substituint a Torrabadella que cessava.[1] Fou rector de la Universitat de Cervera cap a l’any 1838.[5][6] Va morir al segle XIX.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Llaquet de Entrambasaguas, José Luís. La Facultad de Cánones de la Universidad de Cervera (s. XVIII-XIX) (en castellà). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2001, p. 338-339 [Consulta: 26 maig 2015]. 
  2. Rahola Trémols, Federico. «Los diputados por Cataluña en las Cortes de Cádiz», Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona, 25 desembre 1911. Disponible a: Revistes Catalanes amb Accés Obert (Consulta: 13 novembre 2014).
  3. Diputats Corts de Cadiz 1812. Recurs electrònic Universidad de Navarra.(Consulta: 13 novembre de 2014)
  4. Pàgina web Congreso de los Diputados. Mayo 1811. (Consulta: 13 novembre 2014)
  5. Prats, Joaquim. La Universidad de Cervera: las reformas borbónicas de los estudiós superiores en Cataluña (en castellà). Barcelona: Universitat de Barcelona [Consulta: 26 maig 2015]. 
  6. Rubio Borrás, Manuel. Historia de la Real y Pontificia Universidad de Cervera (en castellà). Barcelona: Librería Verdaguer, 1915, p. 203 [Consulta: 26 maig 2015]. 

PublicacionsModifica

  • Utgés, Ramon. Juris canonici adserta : de restitutione spoliatorum, depromp. ex causa II quast. II et caus. III quast. I decreti Gratiani / quae propugnanda suscipet Isidorus Valls et Vilaseca ; patrono Raimundo Utgés, XI calend. decemb. anno MDCCCXVI in majori Academiae Theatro hora solita. Cervariae Lacetanorum [i.e. Cervera] : Typis Academicis, [1816?]. Disponible a:Catàleg de la Biblioteca de Catalunya

BibliografiaModifica

  • Casals Bergés, Quintí. «Los diputados catalanes en las Cortes de Cádiz (1810-1813): proceso electoral y prosopografía», Manuscrits. Revista d'Història Moderna, 31, 2013, pp. 205-237. Disponible a: Dipòsit digital de la Universitat Autònoma de Barcelona
  • Llaquet de Entrambasaguas, José Luís. «La Facultad de Cánones de la Universidad de Cervera (s. XVIII-XIX)», Tesis doctoral, pp. 338-339. Disponible a: Dipòsit digital de la Universitat de Barcelona
  • Moliner Prada, Antoni. La Guerra del Francès a Catalunya segons el diari de Raimon Ferrer, Documents (Universitat Autònoma de Barcelona 92. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Serveis de Publicació, 2010. Disponible a: Google Books
  • Portabella, David. «Els catalans de la Pepa», El Punt Avui, 19-03-2012.(Consulta: 13 novembre 2014)
  • Rahola Trémols, Federico. «Los diputados por Cataluña en las Cortes de Cádiz», Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona, 25 desembre 1911. Disponible a: Revistes Catalanes amb Accés Obert
  • Sánchez Carcelén, Antoni. «Eclesiásticos Catalanes y las Cortes de Cádiz», Anuario de Historia de la Iglesia, Vol. 19, 2010, pp. 119-140. Disponible a:Dialnet
  • LLaquet de Entrambasaguas, José Luís. La Facultad de Cánones de la Universidad de Cervera [Recurs electrònic] : s. XVIII-XIX . Barcelona,: Universitat de Barcelona,. 2002. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Rubio Borrás, Manuel. Historia de la Real y Pontificia Universidad de Cervera . Barcelona : Librería Verdaguer, 1915-1916. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Prats, Joaquim. La Universidad de Cervera: las reformas borbónicas de los estudiós superiores en Cataluña. Barcelona: Universitat de Barcelona. Disponible a:histodidàctica. Universitat de Barcelona

Enllaços externsModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Bartomeu Torrabadella
 
Rector de la Universitat de Cervera

18381838
Succeït per:
Jaime Quintana