Ramose

Ramose (rˁ ms, "nascut de Ra") va ser un noble egipci de la dinastia XVIII. Va ocupar el càrrec de djati sota el renat d'Amenhotep III i Akhenaton.

Ramose

Biografia
Naixement	segle XIV aC
Mort	segle XIV aC
Djati
← Amenhotep fill d'Hapu – Nakhtpaaten →
Família
Família	Dinastia XVIII d'Egipte
Cònjuge	Merit Ptah
Pares	Hebi   i Apuia
Germans	Amenhotep

Testimonis

A part de la seva tomba, conservem el testimoni de l'existència de Ramose gràcies a diversos testimonis:

• Apareix a les etiquetes dels gerros que es van trobar al palau del rei Amenhotep III a Malkata, juntament amb un altre djati anomenat Amenhotep-Hui. Ambdós djatis també es mostren un al costat de l'altre al temple de Soleb. A l'Imperi Nou l'oficina del djati estava dividida en un djati pel nord i un altre pel sud. No està del tot clar si Ramose era el del sud o el del nord.
• Hi ha una estàtua seva a l'Übersee-Museum de Bremen. És de diorita i té el seu nom a la base.

Biografia

Ramose va néixer en una família influent. El seu pare es deia Hebi (o Nebi) i era el governador de Memfis, en el càrrec al començament del regnat d'Amenhotep III. El germà de Ramose era l'alt administrador de Memfis Amenhotep (Hui).

Ramose amb la seva esposa Merit-Ptah.

En ser el seu germà l'home de confiança d'Amenhotep III, aquest el va nomenar "Cap dels divins profetes de l'Alt i el Baix Egipte", càrrec que abans l'havia ocupat el Summe sacerdot d'Amon, i que mostra l'inici d'una política contrària al poder al clergat d'Amon.

Ramose en jeroglífic

rˁ ms

Malgrat tot i de seguir en el càrrec durant el regnat d'Akhenaton, Ramose no va ser objecte de damnatio memoriae després de la caiguda de l'atenisme, potser perquè va abandonar Amarna a temps. De fet, és un dels pocs funcionaris d'alt rang del que se'n coneix la tomba.

Tomba

Ploraneres. Fresc de la tomba de Ramose.

La seva tomba (TT55) es troba a Xeikh Abd al-Qurna. La seva capella està decorada amb relleus i pintures on s'hi representen els dos faraons a qui va servir. La tomba mostra en una zona pintures segons el cànon clàssic, i en una altra l'estil artístic utilitzat a Amarna. Això, unit al seu excel·lent estat de conservació, fa de la tomba un dels llocs on es pot estudiar millor l'evolució de l'art egipci d'aquesta època.

Vegeu també

• Llista de djatis de l'antic Egipte

Bibliografia

• Bryan, Betsy; Kozloff, Arielle. Egypt's dazzling sun : Amenhotep III and his world (en anglès). Cleveland: Cleveland Museum of Art en cooperació amb l'Indiana University Press, 1992. 
• Dulitzky, Jorge. Akenatón el faraón olvidado (en castellà). Editorial Biblos, 2004. ISBN 950-786-419-9. 
• Helck, Wolfgang «Der Amtsbereich des Vezirs Ramose unter Amenophis III». Göttinger Miszellen [Göttingen], 129, 1992.
• Lefebvre, Gustave. L'Histoire des Grands Pretres d' Amon de Karnak (en francès). Ed. P. Geuthner, 1929. 
• Shirley, J. J.. «Crisis and Restructuring of the State: From the Second Intermediate Period to the Advent of the Ramesses». A: Ancient Egyptian Administration (en anglès). Moreno García, Juan Carlos (ed.), 2013. ISBN 9789004249523.