Raons
Raons és un mas del terme municipal del Pont de Suert, a la comarca de l'Alta Ribagorça, que forma conjunt amb la veïna borda de Servent. La línia de terme passava entre ca de Raons i la borda de Servent, de manera que aquesta era en terme de Llesp (part occidental) i ca de Raons en terme de Malpàs (part oriental) des de la promulgació de la Constitució de Cadis, el 1812, fins a la seva incorporació al Pont de Suert el 1968. Actualment, ca de Raons està habitada però ja no té activitat ramadera, i només hi queda en actiu la veïna Borda de Servent.
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Alta Ribagorça | |||
| Municipi | el Pont de Suert  | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.104,1 m | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 25529 | |||
El poble és a 1.104,1 metres d'altitud, en un coster a la dreta del barranc de Raons. S'hi accedeix per una pista de terra, que arrenca cap al sud-est del quilòmetre 0,5 de la LV-5212. És al nord-nord-oest del poble de Malpàs.
La seva església es troba desapareguda (en queda algun rastre a la paret de darrere del garatge annex a ca de Raons) i era dedicada a sant Esteve. Aquesta església era sufragània de Sant Sadurní d'Esperan i, per tant, de Santa Maria d'Erillcastell.
Història
modificaEl poble està documentat des del 1018, any en què fou donat al monestir de Lavaix.
En el Fogatge del 1553, apareix amb 3 focs[1] (uns 50 habitants). El 1787 Raons tenia vuit habitants.
Pascual Madoz[2] descriu breument Rahons en el seu Diccionario geográfico... del 1849. Descriu el petit poble dient que està situat en un petit pla al nord del qual s'alça una alta muntanya; té una sola casa, una església dedicada a sant Esteve, annexa a la parròquia d'Esperan, un cementiri al costat de la capella, i una font a 5 minuts de camí. El terreny era escabrós, muntanyós i aspre, amb un prat de secà i un hort de regadiu. S'hi produïa blat, sègol, ordi i llegums, i s'hi criaven ovelles. La població era d'un veí (cap de família) i 6 ànimes (habitants).
Actualment només en subsisteix ca de Raons.
Referències
modificaBibliografia
modifica- BOIX, Jordi. "El Pont de Suert". Dins El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
- BOIX I POCIELLO, Jordi. "Sant Esteve de Raons", a Catalunya romànica. XVI. La Ribagorça. Barcelona: 1996, Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-2511-7
- GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- MADOZ, Pascual. "Rahons". Dins Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
Enllaços externs
modifica