Rasa de Davins

Rasa de Davins
Tipus	Torrent
Localització
Cota inicial	631 m
Entitat territorial administrativa	Espanya
Cota final	319 m
	41° 54′ N, 1° 42′ E / 41.9°N,1.7°E
Afluents	15 (10xE + 5xD)
Característiques
Dimensió	6,749 () m ;
Superfície	2.343,2 km²
Pendent	4,6 %
Desnivell	312

La Rasa de Davins,^[2] anomenada també Torrent de Davins'^[3] és un torrent afluent per la dreta del Cardener. Des del seu naixement, la Rasa de Davins passa successivament pels següents termes municipals.

	Longitud (en m.)	% del recorregut
Municipis^[1]
Per l'interior del municipi de Cardona	2.608	38,64%
Per l'interior del municipi de Navàs	4.141	61,36%

El conjunt de la xarxa hidrogràfica de la Rasa de Davins transcorre pels següents termes municipals:

Municipi	Nombre de cursos o trams	Longitud que hi transcorre
Distribució per municipis de la xarxa^[4]
Cardona	39	40.147 m.
Navàs	19	17.061 m.
Sant Mateu de Bages	13	6.395 m.

La xarxa hidrogràfica de la Rasa de Davins està constituïda per 68 cursos fluvials que sumen una longitud total de 63.607 m. Són afluents destacables:

Xarxa hidrogràfica del torrent de Davins

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
↑ Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 2009. Arxivat de l'original el 01-12-2017.
↑ Així apareix ressenyat al mapa digitals de l'Institut Cartogràfic de Catalunya d'escala 1:50.000
↑ La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.

[dadesicc-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

[2] Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 2009. Arxivat de l'original el 01-12-2017.

[3] Així apareix ressenyat al mapa digitals de l'Institut Cartogràfic de Catalunya d'escala 1:50.000

[4] La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.

[2]

[3]

[1]

[4]