Reactor d'aigua pesant pressuritzada
Un reactor d'aigua pesant pressuritzada o PHWR (de l'anglès, pressurized heavy water reactor) és un tipus de reactor nuclear que fa servir aigua pesant (òxid de deuteri, D₂O) a alta pressió com a moderador de neutrons i com a refrigerant. Els primers es van construir al Canadà als anys 50 i 60, i eren anomenats reactors CANDU, de CANada Deuterium Uranium, i després se n'han construir també a l'Índia, mitjançant el mètode d'enginyeria inversa a partir del model CANDU.[1] Solen estar dissenyades per a un temps de vida de quaranta anys. En 1997 hi havia 28 reactors PHWR al món, amb una potència total de més de 15.000 MWe.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/CANDU_Reactor_Schematic.svg/400px-CANDU_Reactor_Schematic.svg.png)
La particularitat més important d'aquesta tecnologia és l'ús d'aigua pesant en comptes de l'aigua que es fa servir als reactors d'aigua bullent (PWR). Als PHWR l'aigua pesant a pressió es troba al seu punt de rosada per a poder assolir temperatures més elevades i així, com a refrigerant, poder transportar més calor del reactor fins a la turbina. Això en principi faria augmentar el rendiment del reactor, però l'inconvenient és que cal fabricar l'aigua pesant i, cosa que requereix un equipament molt car, i per tant disminueixen el rendiment total.
Referències
modifica- ↑ Economia de l'energia nuclear dels reactors d'aigua pesant Arxivat 2009-02-25 a Wayback Machine., de MV Ramana, Antonette D'Sa i Amulya Reddy. Article publicat a Economic and Political Weekly, pàgs. 1.763- 1.773. 23 d'abril de 2005 (anglès)