Rebecca Kadaga
Rebecca Alitwala Kadaga (Kamuli, 24 de maig de 1956) és una advocada i política ugandesa que ha estat presidenta del Parlament d'Uganda des del 19 de maig de 2011 fins a l'any 2016.[1][2] És la primera dona a ser elegida portaveu en la història del Parlament d'Uganda.[3] Va succeir Edward Ssekandi, que fou portaveu del 2001 al 2011. També és actual membre del Parlament per la Circumscripció Femenina del districte de Kamuli, subregió de Busoga, una posició que ha detingut des de 1989.[4][5]
.jpg) (2022)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 maig 1956 (68 anys) Kamuli (Uganda) (en)  |
| Deputy Prime Minister of Uganda (en) | |
| 21 juny 2021 – ← Moses Ali (en) | |
| Presidenta del Parlament d'Uganda | |
| 19 maig 2011 – 24 maig 2021 ← Edward Ssekandi (en) – Jacob Oulanyah (en) → | |
| Diputada al Parlament d'Uganda | |
| Minister for East African Community Affairs (en) | |
| Membre del gabinet: Nabbanja Cabinet (en) | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Makerere Namasagali College (en) Universitat de Zimbàbue University of Zimbabwe Faculty of Law (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | advocada, política |
| Partit | Moviment de Resistència Nacional |
Antecedents i educació
modificaVa néixer al districte de Kamuli, Uganda oriental, el 24 de maig de 1956. Rebecca Kadaga va assistir al Namasagali College per a la seva educació secundària. Va estudiar dret a la Universitat Makerere, es va graduar com a Bachelor of Laws (1978) i va obtenir un Diploma en pràctica jurídica del Centre de Desenvolupament del Dret a Kampala el 1979. El 2000 va obtenir un Diploma en Dret de la Dona de la Universitat de Zimbabwe. El 2003 obté el títol de Master of Arts (MA), especialitzat en Dret de la Dona, també de la Universitat de Zimbabwe.[1]
Experiència laboral
modificaEntre 1984 i 1988 va practicar el dret privat. De 1989 a 1996, va ser membre del parlament per la Constituència Femenina districte de Kamuli. Va ser Presidenta del Consell Universitari de la Universitat de Mbarara, entre 1993 i 1996. Durant 1996, va ser Secretària General de l'Associació de Dones Parlamentàries de l'Àfrica Oriental.
Entre 1996 i 1998, Rebecca Kadaga va ser ministra d'Estat d'Uganda per a la Cooperació Regional (Àfrica i Orient Mitjà). Després va ser Ministra d'Estat de Comunicació i Aviació de 1998 a 1999 i com a Ministre d'Afers Parlamentaris de 1999 a 2000. Va ser elegida diputada del Parlament el 2001, càrrec que va mantenir fins al 19 de maig de 2011, quan va ser elegida presidenta del Parlament.[6]
Després de les eleccions generals de febrer de 2016, Kadaga va ser reelegit per unanimitat com a President del Parlament el 19 de maig de 2016.[7]
Deures parlamentaris
modificaA més dels seus deures com a ponent del Parlament ugandès, es troba a les següents comissions parlamentàries:
- Comissió de Nomenaments - El Comitè revisa tots els nomenaments del Gabinet pel President d'Uganda i pot aprovar o rebutjar un nomenament: el president presideix el comitè
- La Comissió Parlamentària: el president presidirà la Comissió
- El Comitè de Negocis - El President presideix la comissió
Controvèrsia
modificaKadaga es va comprometre a aprovar la llei antihomosexual d'Uganda al parlament a desembre de 2012. El projecte de llei -algunes vegades anomenat "llei de matar els gais" - aleshores intentava fer punibles els actes d'homosexualitat amb la mort o presó perpètua però posteriorment va treure l'opció de pena de mort del text. Ella va dir que esdevindria llei, ja que la majoria d'ugandesos "ho estan reclamant".[8]
Al desembre de 2012, Kadaga es trobava a Roma per pronunciar un discurs a la Setena Sessió de l'Assemblea Consultiva de Parlamentaris per a la Cort Penal Internacional i l'Estat de Dret.[9][10]
Van circular informes que Kadaga va rebre una benedicció del papa Benet XVI a una missa del Vaticà.[11] Al poc temps de la notícia, el portaveu del Vaticà, pare Federico Lombardi va emetre una declaració que va dir: "les relacions amb la delegació no eren fora del normal i no es va donar cap benedicció". "El grup dels diputats d'Uganda va saludar al Papa", com qualsevol altra persona que assistís a un públic amb el Papa" i això "no era un signe específic d'aprovació de les accions o propostes de Kadaga."[12]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «KADAGA REBECCA ALITWALA» (en anglès). Parliament of Uganda, 2018. Arxivat de l'original el 2021-04-28. [Consulta: 24 març 2021].
- ↑ Joyce Namutebi, Henry Mukasa, and Milton Olupot. «Kadaga Is First Female Speaker». New Vision (Kampala), 19-05-2011. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2014. [Consulta: 6 desembre 2014].
- ↑ Wambi, Michael. «Politics: First Woman Speaker of Parliament Changing Politics». Inter Press Service, 24-05-2011. [Consulta: 6 desembre 2014].
- ↑ Mutaka, Moses. «Kadaga should quit Kamuli woman seat, says rival». Daily Monitor, 02-07-2015. [Consulta: 17 desembre 2017].
- ↑ Paul, Sonia. «Will This Woman Replace Uganda's Strongman?». Nova York: Slate Magazine, 26-02-2016. [Consulta: 17 desembre 2017].
- ↑ Naturinda, Sheila. «Speaker Ssekandi Quits for Kadaga». Daily Monitor (Kampala), 16-05-2011. Arxivat de l'original el 11 d’abril 2018. [Consulta: 6 desembre 2014].
- ↑ "Kadaga Speaker, Oulanyah Deputy" Arxivat 2019-08-20 a Wayback Machine., New Vision, 19 May 2016.
- ↑ Muhumuza, Rodney «Uganda's Anti-Gay Bill To Pass This Year: Official». The Huffington Post, 12-11-2012 [Consulta: 13 novembre 2012].
- ↑ PGA, . «Consultative Assembly of Parliamentarians for The ICC And The Rule of Law - 7th Session». © 2014 Parliamentarians for Global Action (PGA), 01-12-2012. [Consulta: 6 desembre 2014].
- ↑ PGA, . «7th Consultative Assembly of Parliamentarians for The International Criminal Court (ICC) And The Rule of Law & World Parliamentary Conference On Human Rights 34th Annual Forum of PGA, 10 & 11 December 2012: Programme» (PDF). Parliamentarians for Global Action (PGA), 07-12-2012. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015. [Consulta: 6 desembre 2014].
- ↑ Uganda Parliament, . «Speaker Kadaga Receives Blessings From The Pope At Vatican Mass». Parlament d'Uganda, 01-12-2012. Arxivat de l'original el 25 de juliol 2014. [Consulta: 6 desembre 2014].
- ↑ Alessandro Speciale, . «Why Does Benedict XVI Receive Anti-Gay Politicians In Audience?». Vatican Insider, 15-12-2012. Arxivat de l'original el 24 de juliol 2014. [Consulta: 6 desembre 2014].
Enllaços externs
modifica- Web personal Arxivat 2018-03-22 a Wayback Machine.
- Web del Parlament d'Uganda Arxivat 2015-03-15 a Wayback Machine.
- Anti-Gay Bill Arxivat 2018-12-31 a Wayback Machine.