Rebel·lió de Roldán

insurrecció contra Cristòfor Colom a les Antilles

La rebel·lió de Roldán fou l'aixecament en armes de l'any 1498 liderat per Francisco Roldán a les Antilles.

Plantilla:Infotaula esdevenimentRebel·lió de Roldán
Map
 20° N, 70° O / 20°N,70°O / 20; -70
Tipusrebel·lió Modifica el valor a Wikidata
Data1498 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAntilles Modifica el valor a Wikidata
Participant

Incòmodes amb la manera de governar de Cristòfor Colom i els seus germans, amb la precarietat de la vida a l'illa Hispaniola i l'impediment de tornar a Espanya, diversos grups d'espanyols van intentar aixecar-se en armes contra l'administració de la colònia incipient.[1] Un primer intent d'insurrecció dirigit per Bernal Díaz de Pisa, va ser sufocat per Colom. Miquel de Ballester va reeixir una concòrdia provisional entre Colom i Roldàn.[2] Però un segon va reeixir.

Francisco Roldán, alcalde major de la Isabela i antic criat de l'almirall, va iniciar la seva rebel·lió, i va rebre el suport creixent dels colons, doncs reivindicava el dret a cercar or en profit personal, a gaudir del treball dels indis, a prendre aborígens per esposes, així com la llibertat per retornar a la península. Exigia també l'abolició del tribut a què estaven obligats els indis.

L'any 1498, totes les poblacions i fortaleses espanyoles situades a l'illa Hispaniola, excepte les poblacions de la Vega i La Isabela, s'havien unit a Roldán. Cristòfor Colom no va tenir més remei que cedir, signant el 1499 les Capitulacions d'Azua.[3] Per mitjà d'aquestes es nomenava Francisco Roldán com a batlle major a perpetuïtat de la ciutat de Santo Domingo, s'atorgava amnistia a tots els rebels, se'ls concedia el dret de retornar a Espanya quan ho volguessin, d'unir-se amb els taínos i d'utilitzar la mà d'obra aborigen a la recerca d'or per profit personal. També se'ls va concedir el pagament dels salaris endarrerits encara que no haguessin treballat en els darrers dos anys, i se'ls van lliurar terres perquè fessin que els seus esclaus taínos les treballessin.[4] Aquest va ser l'origen del sistema de comandes.[5]

Referències modifica

  1. «Francisco Roldán Jiménez» (en castellà). Real Academia de la Historia, s.d. [Consulta: 13 gener 2024].
  2. «Miquel de Ballester». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Morales Tirado, Rene «La encomienda novo-hispana, instrumento jurídico-económico de explotación indígena» (en castellà). Ex Lege, 7, 25, 15-03-2015 [Consulta: 13 gener 2024].
  4. Julian, Amadeo «El gobierno de Cristóbal Colón, la rebelión de Roldán y la pesquisa de Bobadilla». Clío, 190, juliol-desembre 2015, pàg. 231-286.
  5. admin. «Rebelión de Francisco de Roldán (I)» (en castellà). Historia del Nuevo Mundo, 27-06-2010. [Consulta: 13 gener 2024].

Enllaços externs modifica