Els redúvids (Reduviidae) són una família extensa i cosmopolita d'hemípters predadors que pertanyen al subordre Heteroptera. Inclou les xinxes assassines (gèneres Melanolestes, Psellipus, Rasahus, Reduvius, Rhiginia, Sinea, Zelus),[1] les vinchucas (Triatominae)[2] i els boticaris (gèneres Apiomerus, Phymata), entre d'altres.

Infotaula d'ésser viuRedúvids
Reduviidae Modifica el valor a Wikidata

Phymata pennsylvanica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreHemiptera
SubordreHeteroptera
InfraordreCimicomorpha
SuperfamíliaReduvioidea
FamíliaReduviidae Modifica el valor a Wikidata
Latreille, 1807
Subfamílies
Vegeu text

N'hi ha prop de 7.000 espècies, essent una de les famílies més extenses dels heteròpters.

Característiques modifica

 
Una «xinxa assassina» de l'espècie Zelus longipes

Els adults sovint fan de 4 a 40 mm. Amb freqüència presenten un cap allargat amb un coll estret, potes llargues i un rostre o bec prominent i segmentat. Fan soroll per estridulació.

Alimentació modifica

Usen el seu llarg bec per injectar una saliva letal que liqua l'interior de la seva presa a la qual absorbeixen posteriorment.[3]

 
Una parella d'Apiomerus menjant-se un coleòpter Cantharidae

Algunes espècies es mengen paneroles o puces, com és el cas del caçador emmascarat (Reduvius personatus), i es consideren beneficioses pels humans.

Contacte amb humans modifica

Moltes espècies piquen els humans, en alguns casos la picada és molt dolorosa i poden causa reaccions al·lèrgiques.[4]

Algunes espècies succionen la sang (hematofàgia), particularment les espècies del gènere Triatoma i altres membres de la subfamília Triatominae, amb hàbit de picar els teixits tous (pestanyes, ulls...) dels humans quan dormen. A Amèrica del Sud i Central algunes d'aquestes espècies transmeten un flagel·lat potencialment mortal, el Trypanosoma cruzi, causant de la tripanosomosi americana (també coneguda com a malaltia de Chagas).[5]

Taxonomia modifica

La família Reduviidae inclou 25 subfamílies:[6]

Referències modifica

  1. Weirauch, C; Bérenger, JM; Berniker, L; Forero, D; et al «An Illustrated Identification Key to Assassin Bug Subfamílies and Tribes (Hemiptera: Reduviidae)» (en anglès). Can J Arthropod Identif, 2014 Des; 26, págs: 115. Arxivat de l'original el 22 de gener 2020. DOI: 10.3752/cjai.2014.26. ISSN: 1911-2173 [Consulta: 2 setembre 2019].
  2. Tartarotti E, Azeredo-Oliveira MT, Ceron CR «Phylogenetic approach to the study of Triatomines (Triatominae, Heteroptera)» (en anglès). Braz J Biol, 2006 Maig; 66 (2B), págs: 703-708. DOI: 10.1590/S1519-69842006000400014. ISSN: 1678-4375. PMID: 16906302 [Consulta: 3 setembre 2019].
  3. Kitherian S, Muthukumar S, Rivers D «Biochemical and electrophoretic analyses of saliva from the predatory reduviid species Rhynocoris marginatus (Fab.)» (en anglès). Acta Biochim Pol, 2013; 60 (1), págs: 91-97. DOI: 10.18388/abp.2013_1956. ISSN: 1734-154X. PMID: 23513191 [Consulta: 3 setembre 2019].
  4. Nichols N, Green TW «Allergic reactions to "kissing bug" bites» (en anglès). Calif Med, 1963 Maig; 98, págs: 267-268. ISSN: 0008-1264. PMC: 1575633. PMID: 13938346 [Consulta: 3 setembre 2019].
  5. Jurberg, J; Galvão, C «Biology, ecology, and systematics of Triatominae (Heteroptera, Reduviidae), vectors of Chagas disease, and implications for human health» (en anglès). A: Hug the Bug, for love of true bugs (Rabitsch, W; Ed.) Festschrift zum 70. Geburtstag von Ernst Heiss, 2006 Gen; Denisia Series 19, pp: 1096–1116. ISBN 978-3-85474-161-9. ISSN: 1608-8700 [Consulta: 2 setembre 2019].
  6. «BioLib: Biological library». [Consulta: 8 gener 2022].

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica