Reefer Madness

pel·lícula de 1936 dirigida per Louis J. Gasnier

Reefer Madness (també amb els noms oficials: Tell Your Children, Dope Addict, Doped Youth, Love Madness i The Burning Question) és una pel·lícula propagandística d'origen nord-americà dirigida per Louis J. Gasnier, i estrenada en 1936, que es refereix a l'efecte dels porros i la marihuana.[1]

Infotaula de pel·lículaReefer Madness

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLouis Gasnier Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióDwain Esper Modifica el valor a Wikidata
GuióPaul Franklin Modifica el valor a Wikidata
MúsicaHugo Riesenfeld Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJack Greenhalgh Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeCarl Pierson Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix i Hulu Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1936 Modifica el valor a Wikidata
Durada65 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema d'explotació, drama, cinema propagandístic i cinema de ficció criminal Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0028346 Filmaffinity: 875695 Allocine: 74464 Rottentomatoes: m/reefer_madness Letterboxd: tell-your-children-1936 Allmovie: v40777 TCM: 87909 TV.com: movies/reefer-madness AFI: 7885 Archive.org: reefer_madness1938 TMDB.org: 37833 Modifica el valor a Wikidata

Sex Madness (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

La pel·lícula sorgeix com a eina de propaganda en plena crisi econòmica de 1929, que va sumir als Estats Units en una profunda depressió econòmica i social amb més de catorze milions d'aturats.[2] L'escassetat de treball en una època de crisi i d'increment de la delinqüència va provocar suspicàcies enfront de la mà d'obra barata mexicana. I el rebuig social va portar al rebuig ètnic i cultural.[3] L'any 1936 els EUA van intentar, en el si de la Societat de Nacions, impulsar una legislació internacional que possibilités el control i cultiu de la marihuana i altres derivats del cànem, juntament amb la rosella.[4][5][6] Al no poder aconseguir-ho, van desenvolupar una legislació domèstica restrictiva basant-se en consideracions fiscals. Indirectament es va intentar així posar traves al consum de marihuana mitjançant un impost fiscal federal, l'Impost de Transferència, tractant d'inculcar a la gent la inconveniència del consum o ús del cànem en qualsevol de les seves formes i penant amb presó certes conductes, tot i que la campanya atacava directament el consum de marihuana. Producte d'aquesta campanya és la pel·lícula Reefer Madness.[7]

Aquesta obra audiovisual és la pel·lícula de culte més coneguda sobre la marihuana, i encara que va ser rodada en 1936 com a documental de propaganda per alliçonar als pares sobre els perills del consum d'herbes, Reefer Madness no es va fer realment popular fins als anys 1970,[8] quan l' Organització per la Reforma de les Lleis de la Marihuana (NORML) la va recuperar de l'arxiu del Congrés, a fi i efecte d'assenyalar la política retrògrada impulsada per l'administració; els militants de la legalització del cànnabis atacaven així l'ordre moral dominant.

Argument modifica

El film narra la història de diversos joves que acaben enbogint a conseqüència de l'addicció al cànnabis, i que fan una sèrie d'actes delictius que van des de l'assassinat al suïcidi, a la temptativa de violació i a les agressions físiques.

Referències modifica

  1. «Tell Your Children (Reefer Madness)». FilmAffinity. [Consulta: 1r abril 2018].
  2. Rafael Dobado González, La Gran Depresión, sitio digital 'Historias siglo 20'.
  3. Boville Luca de Tena, Belén. La guerra de la cocaína: drogas, geopolítica y medio ambiente. Editorial Debate, 2000, p. 49. 
  4. El sistema internacional para el control de drogas (documento pdf), sitio digital 'LSE Ideas'.
  5. Convención de 1936 para la supresión del trafico ilícito de estupefacientes nocivos, sitio digital 'Drogas México'.
  6. Societat de Nacions, Actas de la Conferencia para la supresión del tráfico ilícito de drogas nocivas (Ginebra, 8 a 26 de juny de 1936), Textos de los Debates, Ginebra, 1936.
  7. MUSTO, David F. (1993), La enfermedad americana. Orígenes del Control Antinarcóticos en EEUU Arxivat 2018-04-01 a Wayback Machine.. Tercer Mundo Editores, 377 págs, Bogotá, Colombia, ISBN 9789586014106, referencia p. 251.
  8. Peary, Danny. Cult Movies. Nova York: Delacorte Press, 1981, p. 203–205. ISBN 0-440-01626-6. 

Vegeu també modifica