Refugi d'Airoto

refugi d'emergència de l'Alt Àneu

El refugi d'Airoto[1] o de Gràcia, és un refugi de muntanya cedit per las companyia Hidroelèctrica de Catalunya a la Unió Excursionista de Catalunya[2] que està situat a 2.199 metres d'altitud,[2] al peu del pic de Qüenca,[3] a uns 400 metres de l'extrem sud de l'Estany d'Airoto, al terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situat en l'àmbit del poble d'Alós d'Isil, a l'antic terme d'Isil, dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Refugi d'Airoto
Imatge
Dades
TipusRefugi de muntanya Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc Natural de l'Alt Pirineu Modifica el valor a Wikidata
Construcció6 octubre 1991 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Materialfusta Modifica el valor a Wikidata
Altitud2.194 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaAlt Àneu (Pallars Sobirà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióA l'extrem sud de l'estany d'Airoto Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 41′ 48″ N, 1° 02′ 31″ E / 42.6967°N,1.04194°E / 42.6967; 1.04194
Activitat
Propietat deAntiga Hidroelèctrica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorUnió Excursionista de Catalunya Agrupació Esportiva Modifica el valor a Wikidata
Capacitat màxima12 Modifica el valor a Wikidata
GuardaNo (refugi lliure)
Lloc webuecgracia.cat… Modifica el valor a Wikidata

Es una antiga cabana canadenca habilitada com a refugi lliure (no guardat) amb una capacitat de 12 places.[2] Fou inaugurat el 6 d’octubre de 1991 amb motiu del cinquantenari de la UEC de Gràcia.[4] El manteniment del refugi es realitzat per l'entitat de la UEC de Gràcia.[1]

L'interior del refugi està equipat amb matalassos, flassades, una taula, calefacció, farmaciola i emissora d’emergència connectada amb els bombers.[2] Al seu exterior hi ha una font, una taula de fusta i bancs.[1]

És base per a travesses i ascensions a cims com el Tuc de Marimanya (2.679 m), el Pic de Bacivers (2.720 m), el Pic de Qüenca (2.638 m) i el Pic del Rosari (2.608 m).[4]

Refugi d'Airoto

L'accés al refugi només es pot fer a peu i dependrà del punt d'inici:

  • Des el poble d'Isil, pel barranc d'Airoto en 3 hores.[2]
  • Des de Montgarri, duració 4 hores.[1]

Història

modifica

El 6 d'octubre de 1991, un cop finalitzada la seva rehabilitació, s'inaugurà com a refugi lliure de muntanya una antiga cabana canadenca cedida per la companyia Hidroelèctrica de Catalunya.La inauguració del refugi va ser el punt final del programa d'actes del cinquantenari de la UEC de Gràcia.[2]

La cabana va ser bategada amb el nom de Gràcia en commemoració del cinquantè aniversari de la UEC de Gràcia.[2]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Refugi d'Airoto
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Unió Excursionista de Catalunya : 75 anys de la història de l'excursionisme català. 1. ed. Barcelona: Publicacions de la UEC, 2007, p. 202-203. ISBN 978-84-85678-41-9. 
  3. «Refugis». Parc Natural de l'Alt Pirineu. Parcs naturals de Catalunya.Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 novembre 2022].
  4. 4,0 4,1 «refugi Airoto». enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.. [Consulta: 30 desembre 2022].