Refugi de Tucarroya
El Refugi de Tucarroya, és un refugi no guardat d'alta muntanya al terme municipal de Bielsa a 2.666 m d'altitud. Fou construït pel Club Alpí Francès de Lourdes en 1893, essent el refugi més antic del Pirineu, restaurat en 1999, marca la línia fronterera amb França. Es tracta de dos barracons units d'uns 30 m2 útils, a l'interior disposa de dues taules i bancs de fusta, llar de llenya, extintor i ràdio socors, així com lliteres amb mantes. Té una capacitat per a 12-15 persones en lliteres i disposa de menjador. Fou construït just en el pas estret de la Forqueta de Tuca Roia, entre el Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut i el Parc Nacional dels Pirineus, al costat de l'Ibón de Marboré.[1][2][3][4][5]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Refugi de muntanya i instal·lació esportiva  | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc Nacional dels Pirineus i Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 2.666 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | província d'Osca (Aragó), Gavarnia-Gèdra (França) i Bielsa (província d'Osca) | |||
| Localització | 65120 Gavarnie-Gèdre | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Federació Francesa de Clubs Alpins i de Muntanya | |||
Accés modifica
Una de les vies d'accés des de la vessant francesa és des de l'embassament de Gloriettes, a la carretera cap al Circ de Troumouse, Per la vessant aragonesa l'accés és a través del Circ de Pineta, fins al Balcó de Pineta, vorejant l'ibón de Marboré i per un corredor pedregós s'arriba al refugi.[4]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Refugi de Tucarroya |
- ↑ «Patrimonio Mundial en Sobrarbe». [Consulta: 29 setembre 2017].
- ↑ «Refugio de Tucarroya». [Consulta: 29 setembre 2017].
- ↑ «Un enclave de alojamiento: el Refugio de Tucarroya « en Nonstop» (en castellà). Nonstop, 28-09-2012.
- ↑ 4,0 4,1 «Refugio de Tucarroya». [Consulta: 29 setembre 2017].
- ↑ «Refuges, cabanes et abris des Pyrénées». [Consulta: 29 setembre 2017].