Regís de L'Estourbeillon

polític francès

Régis de l'Estourbeillon, Marquès de l'Estourbeillon, (nascut el 1858 a Nantes, mort al castell de Penhoët, a Avessac (Loira Atlàntic) el 1946. Cavaller de la Legió d'Honor, Creu de Guerra 1914-1918, i militant bretó.

Infotaula de personaRegís de L'Estourbeillon
Estourbeillon.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Régis-Marie-Joseph de L'Estourbeillon de La Garnache Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 febrer 1858 Modifica el valor a Wikidata
Nantes (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 setembre 1946 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Avessac (França) Modifica el valor a Wikidata
Diputat d'Ar Mor-Bihan
16 gener 1898 – 7 desembre 1919
Secretari general Société archéologique et historique de Nantes et de Loire-Atlantique (en) Tradueix
President Unió Regionalista Bretona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Regionalista Bretona
Popular Liberal Action (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentSeiz Breur (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis

Fou un dels fundadors originaris de la Kevredigezh Broadel Breizh (Societat Nacional de Bretanya), amb Charles Le Goffic el 1898, que des del 1911 s'anomenarà Unió Regionalista Bretona. Dirigí La Revue de Bretagne amb el comte René de Laigue. El 1909, aleshores diputat liberal independent per Gwened, dirigí la delegació encarregada de reclamar al Ministre d'Instrucció Pública i futur president de França Gaston Doumergue, ensenyament de la llengua bretona als liceus i escoles de Bretanya. El ministre s'oposà radicalment al·legant que « l'ensenyament del bretó afavorirà les tendències separatistes ».

El 1914, encara diputat per Gwened, participà en la Primera Guerra Mundial. Fou condecorat: Cavaller de la Legió d'Honor i Creu de Guerra 1914-1918.

Després de la guerra fou elegit diputat per Ar Mor-Bihan. Va redactar una petició publicada per Libre parole on demanà novament l'ensenyament del bretó el 31 de gener de 1919 ([1][Enllaç no actiu]). També formà part del moviment artístic bretó Seiz Breur.

PublicacionsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regís de L'Estourbeillon