Reginaldo Toro
Reginaldo Toro (12 d'agost de 1839, San Miguel de Tucumán - † 22 d'agost de 1904, Córdoba, Argentina) fou un frare dominic bisbe de Córdoba entre el 1888 i el 1904.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 agost 1839  San Miguel de Tucumán (Argentina) |
| Mort | 22 agost 1904 (65 anys) |
| Bisbe de Tucumán | |
| 1r juny 1888 – ← Juan Capistrano Tissera – Zenón Bustos y Ferreyra → Diòcesi: bisbat de Tucumán | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1888–), sacerdot catòlic (1862–), religiós cristià |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
| Consagració | León Federico Aneiros |
Biografia modifica
Entrà a l'Orde de Predicadors i fou ordenat sacerdot el 1862. L'octubre del 1886 fundà l'orde de les Germanes Terciàries Dominiques de Sant Josep, que en l'actualitat es dediquen a l'ensenyament primari i secundari, i tenen diverses llars per a menors en situació de risc.[1]
El 1868 fou nomenat prior del convent de dominics de Córdoba, i entre el 1877 i el 1885 fou provincial dels dominics; la província incloïa aleshores la totalitat de l'Argentina i l'estat de l'Uruguai.[2]
Fou nomenat bisbe de Córdoba el 1888, consagrat per l'arquebisbe de Buenos Aires, Federico León Aneiros, el 19 d'agost del 1888, pocs dies després s'instal·là a Córdoba.
Dedicà el seu mandat especialment a visitar les parròquies de tota la seva diòcesi, especialment a les localitats més petites, moltes d'elles sense sacerdots; contínuament partia en missions a aquests vilatges, acompanyat del clergat seglar de la capital, apropant-lo als pobles de l'interior i evitant que es concentressin només a la capital. Fundà una sucursal provincial de l'Obra Pontifícia de la Propagació de la Fe, amb els seus capítols locals a diversos pobles.[3]
Durant el seu mandat, sobretot per la vocació missionera del bisbe, prengué contacte repetidament amb l'acció del capellà José Gabriel Brochero a la vall de Traslasierra. El 1898, volent premiar la seva intensa activitat i donar-li un temps de repòs, el nomenà canonge de la catedral de Córdoba; però Brochero hi renuncià quatre anys després i tornà a les muntanyes, on morí dotze anys més tard.[4]
Viatjà a Roma per participar en el Concili Plenari de l'Amèrica Llatina, que tingué lloc entre maig i juliol del 1898. També es preocupà per la premsa catòlica, i fundà el periòdic Los Principios. Inaugurà diverses escoles, de les quals la més coneguda fou el Col·legi de Sant Tomàs d'Aquino de Córdoba.[5]
Referències modifica
- ↑ «Hermanas Terciarias Dominicas de San José». Frailes Dominicos: Provincia Argentina de San Agustín. Arxivat de l'original el 2015-09-25. [Consulta: 7 octubre 2018].
- ↑ Esponera Cerdán, Alfonso. Los dominicos y la evangelización del Uruguay. San Esteban, 1992, p. 312-313.
- ↑ Peña, Gabriela Alejandra «Perfil misionero de un obispo dominico: Fray Reginaldo Toro». Segundas Jornadas de Historia de la Orden Dominicana en la Argentina, 2005, pàg. 281-290.
- ↑ Noriega, Néstor A.. Don Quijote por las Sierras de Córdoba; semblanza del cura gaucho Pbro. José Gabriel Brochero. Didascalia, 2000, p. 9-10.
- ↑ Bischoff, Efraín. Fecunda Siembra de Piedad y Letras. 1990.