Obre el menú principal

La regla o llei de la mà dreta és un mètode per determinar adreces vectorials, i té com a base els plànols cartesians.

Va ser ideada pel seu ús en electromagnetisme pel físic britànic John Ambrose Fleming al segle XIX.[1][2]

A la pràctica s'empra de dues maneres: la primera principalment és per a adreces i moviments vectorials lineals, i la segona per a moviments i adreces rotacionals.

Determinació d'eixos i moviments vectorials mitjançant la regla de la mà dreta.

Contingut

Primer úsModifica

En un producte vectorial ens dóna el següent procediment per a l'elecció d'una de les dues possibles direccions.

 
  • Si el polze representa el vector a i l'índex representa el b, llavors el dit del mig dóna la direcció de c

Altres assignacions dels dits són possibles. Per exemple, el dit índex pot representar el primer vector del producte a i el dit mitjà el segon vector b, llavors el polze indica el producte c.[3]

Segon úsModifica

 
Predicció de la direcció del camp (B), quan I segueix la direcció del polze

En la segona aplicació, atès que està més relacionada al moviment rotacional, el polze apunta a una adreça mentre els altres dits indiquen la rotació natural. Això significa, que si es posa la mà còmodament i el polze apunta cap amunt, llavors el moviment o rotació és mostrat en una forma contrària al moviment de les agulles del rellotge.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica

  1. Fleming, John Ambrose. Magnets and Electric Currents, 2nd Edition. London: E.& F. N. Spon, 1902, p. 173–174. 
  2. «Right and left hand rules». Tutorials, Magnet Lab U.. National High Magnetic Field Laboratory. [Consulta: 30 abril 2008].
  3. PHYS345 Introduction to the Right Hand Rule, George Watson, University of Delaware, 1998