Obre el menú principal

Jimma, Djimma, Djimma Abba Djifar o Djimma Kaka (Confederació de Djimma) fou un antic regne del sud-oest d'Etiòpia entre els rius Omo i Godjeb. Els seus habitants primitius eren els sidama que també poblaven el veí regne de Kafa.

Infotaula de geografia políticaRegne de Jimma

Localització
 7° 40′ 00″ N, 36° 50′ 00″ E / 7.666667°N,36.833333°E / 7.666667; 36.833333
Població
Religió sunnisme
Història i celebracions
Creació 1790
Dissolució 1932
Modifica les dades a Wikidata

Quan els galla (oromo) van envair aquesta regió a la meitat del segle XVI van començar a fundar estats a la regió que anomenaven Gibe; el primer fou Enarya (vers 1550/1570); a Djimma, sis tribus van formar un estat confederat (per això Djimma Kaka). La part sud-est de la regió, coneguda com a Garo, estava habitada pels bosha, esmentats en una crònica etíop junt amb l'estat veí de Enarya (més tard Limmu o Limmu-Enarya), que foren convertits al cristianisme vers 1586.

Djimma va estar nominalment sota dependència d'Abissínia fins a 1632 i després fou independent; el regne era cristià però després del 1632, sota una dinastia galla (oromo), foren pagans, però amb penetració de l'islam que fou un element estabilitzador de la monarquia. El 1891-1900 els abissinis van conquerir els regnes oromos/galles del sud i només la monarquia galla de Djimma va poder subsistir de manera tradicional uns anys, desapareixent les altres (els oromo són oposats a la forma monàrquica). La llengua oromo/galla es va imposar al regne al segle XIX. la capital fou Jiren a pocs km de la moderna Jimma, abans Hirmata.

El seu rei més famós fou Abba Djifar i per això el regne fou conegut també com a Djimma Abba Djifar ("Posseïdor d'un cavall amb taques"). Aquest rei, a més del seu nom de guerra assenyalat, tenia un nom musulmà: Muhammad ibn Dawud. Els reis eren hereditaris passant de pares a fills o a germans quan no hi havia fills. Es coneixen alguns del reis a finals del segle XVII i fins al segle XX.

  • Aba Faro segle XVII
  • Aba Magal segle XVII-XVIII
  • Aba Rago, fins vers 1830
  • Sanna (Aba Djifar I) vers 1830-1855
  • Aba Rebu) 1855 - 1859
  • Aba Bok'a 1859 - 1862
  • Aba Gomol 1862 - 1878
  • Tulu (Aba Djifar II) 1878 - 1932 (nom musulmà Muhammad ibn Dawud)
  • Aba Djobir Aba Dula) 1932 (mort vers 1965)
  • Annexió oficial 1932

BibliografiaModifica

  • Herbert S. Lewis, A Galla Monarchy: Jimma Abba Jifar, Ethiopia, 1830-1932, Madison: University of Wisconsin Press, 1965

Plantilla:Cal gro Coord.: 7° 40′ 00″ N, 36° 50′ 00″ E / 7.666667°N,36.833333°E / 7.666667; 36.833333