Reichszentrale zur Bekämpfung der Homosexualität und Abtreibung

La Reichszentrale zur Bekämpfung der Homosexualität und Abtreibung (en català Centre del Reich per a la lluita contra l'avortament i l'homosexualitat) era una institució policial dependent de les SS de l'Alemanya nazi. Va ser l'instrument fonamental del nacionalsocialisme durant el Tercer Reich per a la persecució dels homosexuals i l'avortament.

Infotaula d'organitzacióReichszentrale zur Bekämpfung der Homosexualität und Abtreibung
(de) Reichszentrale zur Bekämpfung der Homosexualität und der Abtreibung Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació10 octubre 1936
FundadorHeinrich Himmler Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1945 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaJosef Albert Meisinger (1936–1938)
Erich Jacob (1938–) Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

La Reichszentrale es va crear el 10 d'octubre de 1936 per un decret especial del Reichsführer SS Heinrich Himmler, dins de la reorganització del Reichskriminalpolizeiamt, alhora que es creava la policia criminal Kripo. La seua creació va ser el senyal de la reactivació de la persecució dels homosexuals després de la relativa calma durant els Jocs Olímpics de 1936. La tasca de la Reichszentrale va ser la recol·lecció de dades sobre els homosexuals. Així, en 1940 ja posseïen dades d'uns 41.000 homosexuals, tant possibles sospitosos com condemnats.

L'arxiu central de dades va permetre a la Reichszentrale introduir i coordinar la persecució i el càstig d'homosexuals. Per a açò, tenia a la seua disposició comandaments especials mòbils, que també podien actuar de forma executiva.

El seu director fins a 1938 va ser l'oficial de les SS Josef Meisinger. Més tard ho seria el conseller criminalista Erich Jacob. A partir de juliol de 1934, Jacob va passar a ser director criminòleg i al seu costat, com a director científic, es va nomenar al psiquiatre i neuròleg Carl-Heinz Rodenberg.[1] Tots dos tenien a la seua disposició una plantilla de 17 treballadors. La col·lecció de fitxes, que s'estima entorn de les 100.000, va ser destruïda amb tota probabilitat en els últims dies de la guerra.

Dins d'una campanya contra l'Església catòlica, molts religiosos catòlics van ser detinguts sota l'acusació infundada d'haver realitzat actes homosexuals.[2]

Referències modifica

  1. Burkhard Jellonek: Homosexuelle unter dem Hakenkreuz. Die Verfolgung von Homosexuellen im Dritten Reich. Schöningh, Paderborn 1990, ISBN 3-506-77482-4, pàg. 128 i següents.
  2. Paulus Engelhardt: Korbinian Leonhard Roth OP (1904 -1960) und die "Sittlichkeitsprozesse" gegen Priester und Ordensleute in der NS-Zeit. Arxivat 2007-05-09 a Wayback Machine.

Bibliografia modifica

  • Grado, Günter: Homosexualität in der NS-Zeit. Dokumente und einer Diskriminierung Verfolgung Fischer, Frankfurt aM 2004 ISBN 359-61-59733.
  • Hutter, Jörg: "Die Rolle der Polizei bei der Schwulen- und Lesbenverfolgung im Nationalsozialismus" [1].