El reiet blau (Polyommatus atlantica) és una espècie de lepidòpters (papallones) de la família de les Lycaenidae, de la subfamília de les Polyommatinae i del gènere Polyommatus.

Infotaula d'ésser viuReiet blau
Polyommatus atlantica Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaLycaenidae
TribuPolyommatini
GènerePolyommatus
EspèciePolyommatus atlantica Modifica el valor a Wikidata
(Elwes, 1905)
Nomenclatura
Sinònims
Plebicula atlantica Modifica el valor a Wikidata
ProtònimLycaena atlantica Modifica el valor a Wikidata

Denominacions

modifica

Polyommatus atlantica Elwes el 1905.

Sinònims : Lycaena hylas var. atlantica Elwes, 1905; Plebicula atlantica.[1]

Subespècies

modifica
  • Polyommatus atlantica atlantica a l'Alt Atles al Marroc.
  • Polyommatus atlantica barraguei Dujardin, 1977 a l'Aurès a Algèria
  • Polyommatus atlantica weissi (Dujardin, 1977) a l'Alt Atles al Marroc.[1]

Descripció

modifica

És una papallona petita que presenta dimorfisme sexual. L'anvers del mascle és blau més o menys sufusat de gris vorejat de gris a les ales anteriors i d'una línia submarginal de màcules negres a les posteriors, mentre que el de la femella és marró, adornat d'una línia submarginal d'amples màcules taronja marcades d'un punt negre a les ales posteriors. Tots dos tenen les ales vorejades d'una franja blanca.

El seu revers és ocre clar marcat d'una línia blanca a les ales posteriors, adornat de punts negres envoltats de blanc i d'una línia submarginal de punts negres envoltats de blanc i sobremuntats de taronja.

És l'animal que té el nombre més gran de cromosomes, amb un cariotip que en té 440.

Biologia

modifica

Període de volada i hibernació

modifica

És bivoltí, vola en dues generacions de fi de maig a juliol i d'agost a setembre[2]

Plantes hostes

modifica

La seva planta hostes és Anthyllis vulneraria.[2]

Ecologia i distribució

modifica

És present a Algèria a l'Aurès i al Marroc a l'Alt Atles i l'Atles Mitjà,.[1][2]

Biòtop

modifica

Resideix als pendents pedregosos en els llocs florits

Protecció

modifica

Cap estatut de protecció particular

Notes i referències

modifica

Vegeu també

modifica

Bibliografia

modifica
  • Tolman, Tom. Guide des papillons d'Europe et d'Afrique du Nord. Delachaux et Niestlé, 1997. ISBN 978-2-603-01649-7. 

Enllaços externs

modifica