Reinaldo III d'Este

(S'ha redirigit des de: Reinaldo III de Mòdena)

Reinaldo III d'Este o de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena, 25 d'abril de 1655 - íd. 1737) fou un membre de la Casa d'Este que després d'esdevenir cardenal de l'Església Catòlica i, posteriorment, duc de Mòdena entre 1694 i 1737.

Infotaula de personaReinaldo III d'Este
RinaldoIIId'Este.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 abril 1655 Modifica el valor a Wikidata
Mòdena (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 octubre 1737 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Mòdena (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg Cardenal
2 setembre 1686 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Participà en
12 febrer 1691conclave de 1691
23 agost 1689conclave de 1689 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaEste Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCarlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg Modifica el valor a Wikidata
FillsEnriqueta d'Este
Gianfederico d'Este
Amalia d'Este
Francesc III d'Este
Benedetta d'Este Modifica el valor a Wikidata
ParesFrancesc I d'Este Modifica el valor a WikidataLucrècia Barberini Modifica el valor a Wikidata
GermansAlmerico d'Este (en) Tradueix, Alfons IV d'Este, Eleonora d'Este (en) Tradueix, Maria d'Este i Isabel d'Este Modifica el valor a Wikidata
Premis

Coat of arms of the House of Este (1535).svg Modifica el valor a Wikidata

FamíliaModifica

Era el fill petit del duc Francesc I d'Este i la seva tercera esposa, Lucrècia Barberini. Per línia paterna fou nét del també duc Alfons III d'Este i Elisabet de Savoia, i germà per part de pare del duc Alfons IV d'Este, i de les princeses Isabel i Maria d'Este. Es casà l'11 de febrer de 1696 a la ciutat de Mòdena amb Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg, filla de Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg i Benedicta de Simmern. D'aquesta unió nasqueren:

Vida religiosaModifica

Orientat des de ben jove a la vida religiosa, el 1685 arribà a ser nomenat cardenal pel papa Innocenci XI, si bé abandonà aquesta carrera el 1695 poc després de ser nomenat duc de Mòdena.

Ascens al poderModifica

Membre de l'Orde del Toisó d'Or, el 1694, a la mort del seu nebot Francesc II d'Este sense descendents, fou nomenat duc de Mòdena, motiu pel qual abandonà la seva carrera religiosa.

En esclatar la Guerra de Successió espanyola es declarà neutral, però això no va impedir que les tropes franceses capturessin el ducat. Reinaldo es va veure obligat a fugir a Bolonya, aconseguint recuperar el poder efectiu del seu ducat el 1707 gràcies al suport de les tropes del Sacre Imperi Romanogermànic, al qual afegí la ciutat de Mirandola perdent, però, Comacchio.

Intentà aconseguí un pacte amb el Regne de França, concretant el matrimoni del seu fill Francesc amb Carlota d'Orleans, filla al seu torn de Felip III d'Orleans. Així mateix intentà aconseguir en propietat el ducat de Parma mitjançant el matrimoni de la seva filla Enriqueta amb Antoni I de Parma, si bé la mort sense descendència dels dos comportà l'ascens al ducat de la Dinastia Borbó mitjançant el nomenament de Carles I de Parma.

El 1733, a l'inici de la Guerra de Successió polonesa, tot i considerar-se neutral tornà a patí l'atac de les tropes franceses, refugiant-se altre cop a Bolonya. La pau signada el 1736 li permeté recuperar el poder i obtenir les poblacions de Novellara i Bagnolo als seus dominis.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reinaldo III d'Este


Precedit per:
Francesc II d'Este
Duc de Mòdena
16941737
Succeït per:
Francesc III d'Este