Relació cel·lular

La relació cel·lular són les relacions entre les cèl·lules que els permeten detectar canvis en l'ambient que les envolta i modificar-ne el seu funcionament.

Les funcions de relació permet als organismes unicel·lulars adaptar-se al medi (quantitats de nutrients, superfícies, substàncies tòxiques, relació amb altres organismes...).

En organismes pluricel·lulars els permet reaccionar en coordinació amb altres cèl·lules

La funció de realació cel·lular requereix:

Un receptor de l'estímul:l'estímul sol ser molt menor que l'efecte, acostumen a produir-se gràcies a reaccions en cascada que s'activen unes a les altres.
Un procés d'amplificació
Una modificació de l'estat cel·lular que pot ser no permanent o permanent.

Estímul

Un estímul és una variació d'un factor ambiental que pot ser extern o intern. El receptor de l'estímul sol ser una proteïna de membrana que es modifica amb una variació del medi.

Modalitats de comunicació entre les cèl·lules

A les cèl·lules animals es pot diferenciar bàsicament tres modalitats de comunicació entre les cèl·lules:

Comunicació per contacte directe entre cèl·lules que estan de costat. Es porta a terme mitjançant canals minúsculs de comunicació tipus gap, presents entre les cèl·lules de gairebé tots els teixits animals, a través dels quals passen molècules missatgeres d'unes cèl·lules a altres.

Comunicació mitjançant molècules unides a membranes. Les cèl·lules entren en contacte i s'acoblen les molècules transmissores d'una cèl·lula a les receptores d'una altra. Això passa, per exemple, durant el desenvolupament embrionari i en el sistema immunològic.

Comunicació a distància mitjançant molècules segregades. Pot ser de tres tipus:
- Comunicació paracrina. Una cèl·lula es comunica amb les del seu entorn immediat mitjançant missatgers químics.
- Comunicació endocrina. Es fa a través d'hormones que es produeixen en glàndules hormonals i es vessen al corrent sanguini. És relativament lent.
- Comunicació sinàptica. La realitzen les neurones del sistema nerviós que transmeten impulsos amb rapidesa i precisió, passant d'unes neurones a altres mitjançant el procés de sinapsi on intervenen neurotransmissors.

Exemple

Acció de l'adrenalina en el fetge: L'adrenalina és una hormona de petita mida molecular derivada de l'aminoàcid tirosina, actua en els animals posant-loes en alerta, per això es coneix com l'hormona de l'estrès. En els vertebrats es segrega a les glàndules suprarrenals i es difon pel sistema circulatori actuant sobre diferents tipus cel·lulars amb augment de glucosa a la sang i el múscul, augment del ritme cardíac, del ritme respiratori, broncodilatació, de l'activitat cerebral, etc.