Relacions (novel·la)
Relacions és una novel·la de Josep Pla i Casadevall, publicada el 1927.[1]
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Josep Pla i Casadevall |
| Publicació | 1927 |
| Gènere | novel·la |
El llibre és encapçalat per un pròleg, on ja s'adverteix la voluntat de l'autor de contrarestar les acusacions d'immoralitat que la crítica li havia etzibat a propòsit de les seves darreres obres publicades. Pla, amb un to marcadament irònic, hi presenta la novel·la com un seguit d'escenes de la vida humana.[2]
Contingut de l'obra modifica
Al llarg dels dotze capítols en què s'ordena el material narratiu, va apareixent un retaule de personatges de tot tipus —escindits tots ells entre el que són i el que voldrien ser— amb els quals el jo-narrador, que comparteix certs trets de la personalitat i la vida del mateix Pla, es relaciona per causes circumstancials i els quals deixen de tenir implicació directa en la trama així que aquest narrador canvia de situació i de punt de vista.
Darrere de cada història concreta, hi ha la voluntat implícita de bastir una meditació sobre la condició humana, que és entesa des d'una certa irracionalitat animalitzada, dominada per la vulgaritat i condicionada pels elements naturals. Cadascun d'aquests fragments són, de fet, capítols de novel·la que Pla cohesiona a través del personatge protagonista, que funciona a manera d'element unificador del relat. Aquest recurs, que ja havia emprat abans, és un dels més rellevants de l'obra, i, de fet, la tècnica a partir de la qual Pla acabà donant, més tard, unitat totalitzadora al conjunt general de la seva producció literària.
En aquesta obra, per tant, l'autor posa al límit la novel·la com a gènere, tot desarticulant-ne l'estructura tradicional heretada de la tradició realista i suportada sobre la idea d'unitat. El resultat és la fragmentació, la successió d'escenes i episodis aparentment inconnexos que, de fet, són el reflex d'una determinada manera d'entendre el món, basada en un relativisme escèptic. Per això ho redueix tot a l'existència sensible. És a causa d'aquest reductivisme sistemàtic que alguns crítics acusaren l'autor d'immoralitat. Des del punt de vista estilístic, la novel·la és escrita amb un estil clar, que defuig tot intent de crear universos de ficció.[2]