Religió a Àfrica

religió al continent Àfrica

La religió a Àfrica té un caràcter molt divers. Gran part del continent professa religions tradicionals africanes, incloses en l'imprecís grup anomenat animista.

Distribució de les religions a Àfrica

L'Islam en té una presència dominant al nord, i remarcable al Sàhara, al Sahel, a l'Àfrica Occidental i a l'Oriental. El cristianisme monofisita, tot i que més antic que l'islam, restà confinat a Etiòpia. Del segle XX ençà hi adquiriran una importància creixent el catolicisme i el protestantisme.

Tant l'islam, però, com el cristianisme es troben a Àfrica amb sincretismes més o menys sectaritzats com el kimbaguisme o l'Església cristiana celestial, que es reprodueixen gràcies a la fortalesa implícita dels conceptes de les religions tradicionals. Aquestes religions tradicionals africanes tenen una presència notable a Amèrica, sobretot el vodú a Haití, la religió ioruba i les religions de l'antic Regne del Congo al Carib i al Brasil principalment. També hi ha minories hinduistes.

Dades aproximades modifica

'"Adhesió religiosa a Àfrica (dades estimatives, 2006)"[1]
Regió Total de la població (2006) % Cristians



% Musulmans % Tradicional % Hindús % Bahai % Jueus % Agnòstics % Altres
Àfrica Central 118,735,099 81.25 % 9.68

%

7.98 % 0.1 % 0.38 % 0.0 % 0.57 % 0.19 %
Àfrica Oriental 302,636,533 63.87 % 21.83 % 13.09 % 0.49 % 0.35 % 0.0 % 0.0 % 0.44 %[2]
Nord d'Àfrica 209,948,396 9.0 % 87.6 % 2.2 % 0.0 % 0.0 % 0.0 % 1.1 % 0.1 %
Àfrica Austral 50,619,998 82.0 % 2.2 % 9.7 % 2.1 % 0.7 % 0.1 % 2.7 % 0.3 %
Àfrica Occidental 274,271,145 35.70 % 48.13 % 15.73 % 0.0 % 0.07 % 0.0 % 0.31 % 0.06 %[3]

Religions ètniques modifica

Les religions ètniques africanes són molt variades. Hi perduren, principalment:

  • Caçadors recol·lectors: divinitzen el bosc i agraeixen, als que imaginen que són els seus pobladors sobrenaturals, l'aliment i l'ajuda. En viure en grups molt reduïts i nòmades no tenen santuaris ni especialistes religiosos.
  • Pastors: el bestiar és diví i els rituals principals intenten propiciar la fertilitat dels animals i preservar-ne la salut.
  • Llauradors: formen grups més nombrosos; tenen déus de collites, però també deïtats supremes.

Els rituals africans són molt variats: els principals donen culte als avantpassats, intenten deslliurar-se de la bruixeria o posen en relleu la sobirania de reis i governants.

Culte als avantpassats modifica

En alguns pobles, es posa a un nounat el nom d'un ancestre perquè així seguisca vivint en el cos del nou descendent. Però un avantpassat, que seguirà vivint al costat de la seua família per protegir-la, pot desaparéixer o convertir-se en un ésser nociu per a la família, si és oblidat i se li deixa d'honorar.

S'atribueix als avantpassats qualitats corporals i espirituals. Així, per exemple, són invisibles però circumstancialment poden veure's; tenen la capacitat d'entrar dins dels humans i dels animals salvatges; i de consumir menjar o begudes, per això se'ls en ofereix en els ritus.

Gràcies a la seua condició sobrehumana i la seua proximitat al creador, els avantpassats es consideren sovint mitjancers entre la divinitat i els parents vius. No tot qui mor es converteix en un avantpassat que continua vivint al costat de la família. Per a això, cal haver portat una vida moralment bona. En alguns pobles, l'enterrament apropiat hi és una altra condició necessària.

Déus modifica

La immensa majoria de pobles creuen en l'existència d'un déu creador que governa tots els poders divins i humans. Aquest, nascut de vegades d'una mare, visqué entre els humans fins que, per causes diferents, acabà deixant la terra i despreocupant-se de la seua creació i dels éssers humans, per la qual cosa els humans no hi tenen relació. A més creuen que els seus déus ressusciten en altres éssers vius o en objectes.

A més d'aquest déu llunyà, en la natura hi ha altres forces espirituals encarnades en distintes deïtats que són prop dels humans, i els poden resultar beneficioses o malignes: poden ser presents als boscos, a les muntanyes, als rius, en determinats animals, arbres o plantes.

Sacerdots modifica

Ells s'encarreguen d'efectuar els rituals, de presidir i dirigir les cerimònies. Fan de mitjancers entre el món dels vius i el dels ancestres.

Normalment, l'exercici del sacerdoci requereix un llarg aprenentatge, ja que, a més de ser el mantenidor de les idees espirituals i les tradicions, haurà d'aprendre les tècniques que emprarà sobre plantes i les tècniques curatives, etc. Recorre també a tècniques d'endevinament, tot i que aquest terme no n'és l'adequat, doncs no intenten conéixer el futur sinó entendre el present. El sacerdoci no és un ofici hereditari.

Quan hi ha problemes greus i se'n desconeixen les causes o no s'hi troba solucions, els creients acudeixen a aquests sacerdots. Per obtenir el favor dels ancestres, el sacerdot els oferirà sacrificis i aliments. El sacerdot ha de ser una persona íntegra moralment, i generosa.[4]

Tribus modifica

Tawana modifica

La societat es divideix en onze grups, que són: Thlaping, Rolong, Kwena, Kgatia, Kgalagadi, Twana, Hurutshe, Gwaketse, Ngwato, Tlowka i Malete. La societat es compon per homes, dones, xiquets i els “badimo”, que són els ancestres amb poders.

En la seua religió, el “modimo” és el gran Déu o “gran esperit”, mentre que els “badimo” són agents del “modimo”.

Àkans modifica

Els àkans creuen que l'univers fou creat per un Ésser Suprem a qui també anomenen Creador, Déu, Infinit, Gran Dissenyador, etc. Creuen, a més, que la creativitat humana influeix positivament o negativa sobre l'univers, i es desenvolupa pels qui ja han mort, els que viuen i els que naixeran.

L'Ésser Suprem és indestructible, i per crear la “kra” ('ànima humana') hi posa una part de la seua ànima. És per això que quan un àkan mor, la seua ànima es reencarna en alguna persona amb el nom que la persona morta tenia en vida.

Zulu modifica

El seu Déu Creador, Nkulunkulu, influeix en tots els afers humans.

Cal invocar els ancestres (AmaDlozi) amb processos d'endevinació per aconseguir-ne coses bones. Els endevins, que quasi sempre són dones, tenen gran importància en la vida quotidiana del poble zulu.

Les coses roïnes són resultat de la bruixeria maligna o dels esperits ofesos dels ancestres. Cap infortuni es veu en la vida com a resultat de causes naturals.

Per a la neteja, tradicionalment, s'empraven plats i coberts diferents per a menjars distints, i era obligatori el bany tres vegades al dia.

Vodú modifica

 
Altar vodú a Abomey, Benín

El terme "vodú" és la traducció d'un mot africà que significa 'esperit' o 'déu'. L'origen i trets d'aquesta religió venen del poble africà ioruba.

Sincretisme modifica

El sincretisme és la combinació de diferents (i a voltes contradictòries) creences. Sovint, intenta fusionar les pràctiques de distintes escoles de pensament.

A Àfrica, el sincretisme amb creences autòctones es practica en tot el continent, sembla que per obtenir tolerància religiosa entre els distints grups.[5] Kwesi Yankah i Mbiti John argumenten que molts pobles africans hui dia tenen un patrimoni religiós "mixt" per tractar de conciliar les religions tradicionals amb les abrahàmiques.[6][7]

Jesse Mugambi afirma que el cristianisme ensenyat als africans pels missioners tenia por del sincretisme, i intentà de mantenir-hi el cristianisme "pur".[8]

Altres opinen que el sincretisme africà pot ser exagerat, a causa d'una mala interpretació de la capacitat de les poblacions locals per formar-se la seua pròpia ortodòxia i, també, per la confusió sobre què és cultura i què religió.[9][10]

Altres afirmen que el sincretisme és un fet difícil d'assolir, perquè es pot aplicar per referir-se a la substitució o modificació dels elements centrals del cristianisme o l'islam per les creences o pràctiques d'un altre indret.[11] Les conseqüències en aquesta definició, segons Keith Ferdinando, són un compromís greu de la integritat de la religió. Les comunitats africanes, però (per exemple, l'afroasiàtica), tenen moltes pràctiques comunes que es troben també en les religions abrahàmiques, per això aquestes tradicions no entren en algunes definicions de sincretisme.[12][13]

Referències modifica

  1. A Asociación Archivos de Datos de Religión Arxivat 2021-03-04 a Wayback Machine., Departamento de Sociologia, Universidade del Estado de Pensilvania. 2006, figuras regionales. Nótese que las religiones como zimbuidaykazoa no están en el padrón de las Naciones Unidas. Por ejemplo, "África Oriental" incluye la mayoría de las naciones de África Oriental, pero también Zimbàbue, Madagascar, Mozambique i Zambia. Angola es colocada en África Central, dejando a África Austral mucho más pequeña que África del Sur. Población y datos de las creencias religiosas.
  2. «África Oriental». Arxivat de l'original el 2018-10-26. [Consulta: 28 agost 2020].
  3. «África Ocidental». Arxivat de l'original el 2018-10-04. [Consulta: 28 agost 2020].
  4. Religió a Àfrica. Consultat el 18 de juny de 2012.
  5. Howard-Hassmann, Rhoda E. (1986). Human rights in Commonwealth Africa. Rowman & Littlefield. Página 107.ISBN 978-0-8476-7433-6
  6. Peek, Philip M; Yankah, Kwesi, eds. (2004). African folklore: an encyclopedia. Taylor & Francis. p. various. ISBN 978-0-415-93933-1. Revisat el 21 de març de 2012.
  7. Mbiti, John S. (1992).Introduction to African religion(2nd ed.). East African Publishers. p. 15.
  8. Jesse Ndwiga Kanyua Mugambi. Critiques of Christianity in African literature.
  9. Mugambi, Jesse Ndwiga Kanyua (1992).Critiques of Christianity in African literature: with particular reference to the East African context East African Publishers. p. 60.
  10. Islam i Àfrica Arxivat 2012-07-03 a Wayback Machine.
  11. Antony Billington, Tony Lane i Max Turner, Mission and Meaning Essays Presented to Peter Cotterell Carlisle: Paternoster Press, 1995. ISBN 0-85364-676-7
  12. Islam i Àfrica. Arxivat 2012-05-09 a Wayback Machine. Consultada el 18 de juny de 2012.
  13. Julian Baldick. "Black God:The Afroasiatic Roots of the Jewish, Christian, and Muslim Religions". Syracuse University Press.

Vegeu també modifica

Bibliografia modifica

  • Enciclopedia del estudiante (Santillana - La Nación) Tom 17, Religions i cultura.